Els dirigents de Junts sempre insisteixen que l'Acord de Brussel·les, signat per Jordi Turull i Santos Cerdán sense que cap fotografia distribuïda públicament immortalitzés el moment, no garanteix l'estabilitat al govern del PSOE. Que, a diferència d'ERC, ells no formen part de cap bloc i que, per tant, tenen les mans lliures a l'hora de relacionar-se amb Pedro Sánchez, especialment si no compleix amb els compromisos adquirits. Ni els mediadors internacionals, ni la relació estreta entre Turull i Cerdán, ni els intents del govern espanyol per acostar-se a Carles Puigdemont -trucades de María Jesús Montero incloses- han evitat que l'entesa signada el novembre del 2023 hagi entrat en crisi.
No s'ha trencat res definitivament, però el vincle entre Junts i el PSOE està més corcat que mai. El moment d'impàs afecta qüestions com les competències en immigració, el català a Europa i, per descomptat, els pressupostos generals de l'Estat, envoltats de més incertesa que mai. Davant la possibilitat que la mesa del Congrés continuï dilatant el debat sobre la qüestió de confiança, Junts ha decidit suspendre parcialment les converses, però només es veuran afectades les qüestions sectorials que no tinguin incidència directa o específica sobre Catalunya. Qui guanya i qui perd en aquest escenari? Com poden sortir de la situació? Quins riscos corren cadascun dels actors? Són aquests.
Puigdemont: collar per tenir més incidència
Fa mesos que hi ha dirigents de Junts, els més ben connectats a Madrid, que adverteixen en privat que Sánchez comença a estar "tip" de les dificultats per establir una relació estable amb Puigdemont. "No l'acaben de conèixer", mantenen des de la direcció de Junts, perquè -segons relaten- no estan "acostumats" a algú que "compleix amb les advertències". El líder de Junts veu amb molèsties com el PSOE no acaba de complir amb el català a Europa o amb les competències en immigració, i comença a fiar-ho tot a la versió dels mediadors internacionals per falcar la visió que són els socialistes els qui incompleixen. En certa manera, Puigdemont sabia que arribaria el moment de presentar el PSOE com a soci poc fiable.
Al mateix temps, però, l'expresident de la Generalitat també ha de fer creïbles les amenaces de ruptura, perquè va jugar fort amb la qüestió de confiança i, un mes i mig després, el fet que no s'hagi admès a tràmit no ha tingut cap conseqüència irreversible. Perquè no és el mateix trencar les negociacions sectorials -amb excepcions- que sortir a proclamar la fi de la relació amb el PSOE. Puigdemont colla per tenir més incidència i, també, per marcar perfil davant d'ERC. El risc d'eleccions a l'Estat és baix, perquè la demoscòpia indica la consolidació del gir a la dreta, i tombar els pressupostos de Sánchez pot no comportar nous comicis. Amb el PP i Vox a la Moncloa, l'amnistia -jurídica i política- seria inviable.
Sánchez: més diàleg i més cintura
El president del govern espanyol és expert a sortir de situacions enrevessades. És capaç de pactar una reforma fiscal amb Junts i, al cap d'unes hores, pactar exactament el contrari amb ERC i Bildu. De moment, li funciona per continuar a la Moncloa, però aquest impàs amb Junts fa que el calendari dels pressupostos generals de l'Estat es vegi encara més alterat. Res fa pensar que, sense pactar la delegació "integral" -abans era un traspàs- de competències en immigració, Junts canviï de parer, perquè busca poder projectar el compliment dels acords. El problema és que Sánchez té moltes altres carpetes -el finançament singular i el traspàs de Rodalies- amb altres socis, també prioritaris.
El líder del PSOE necessitarà, per tant, més diàleg i més cintura, i veurà com en carpetes sectorials -com ara la reducció de la jornada laboral- tindrà encara més dificultats. Si Junts ja s'ha entès amb el PP per tombar iniciatives de la Moncloa o per prendre decisions escorades cap a la dreta en fiscalitat, aquest impàs hi pot aprofundir. De moment, encara no hi ha data per la reunió promesa entre Sánchez i Puigdemont, i des del Govern ja es comença a afinar el relat per justificar una cita entre l'expresident i Salvador Illa. A banda, hi ha una carpeta -la del finançament- en què els socialistes volen acostar posicions amb Junts, Sempre que, això sí, aquest impàs no es converteixi en una ruptura total.