La mesa del Congrés dels Diputats ha tornat a ajornar, com va fer al desembre, la tramitació de la qüestió de confiança reclamada per Junts. L'òrgan rector de la cambra, per tant, atorga més marge al PSOE i a Carles Puigdemont per continuar negociant sobre aspectes nuclears -com ara la delegació de competències en immigració- que estan encallats i que han abocat les dues formacions al risc de ruptura. La permanent de Junts es reunirà aquest divendres a Brussel·les, i es preveu un to dur de Puigdemont contra els socialistes per la manera com s'està abordant la legislatura. Al desembre, el líder a l'exili ja va situar la qüestió de confiança com un requisit per mantenir viu l'acord.
Fonts de la cambra consultades per l'ACN han indicat que la carpeta es "deixa en estudi" sense fixar cap data concreta, de manera que es continuarà "analitzant" al llarg de les properes setmanes perquè crea un precedent. No hi ha hagut mai cap tràmit d'aquest tipus, de fet. Les mateixes fonts assenyalen que, a efectes pràctics, l'ajornament no té impacte perquè Junts no disposa de marge per sotmetre cap iniciativa al ple del Congrés fins a finals del mes vinent, i que per tant "no hi ha pressa" per resoldre la tramitació. Tot i que s'havia apuntat aquesta possibilitat -fonts de la formació independentista no ho descartaven-, la mesa no ha reclamat a Junts que reformuli el text de la qüestió de confiança.
El primer secretari de la mesa, Gerardo Pisarello, ha dit que la decisió permet "seguir negociant" i "protegir la majoria de la investidura". Més enllà d'això, però, el dirigent de Sumar ha dit que cal estudiar com adaptar la iniciativa juntaire al reglament, perquè si se n'accepta la tramitació marcarà un precedent. El PP, per la seva banda, ha afirmat que l'ajornament constata la debilitat de Sánchez. "És molt revelador que no vulgui sotmetre's a una votació al Congrés", ha afirmat Alberto Núñez Feijóo des d'Extremadura.
De tot plegat se'n desprèn, en tot cas, un context de "pilota endavant" en el qual els pressupostos generals de l'Estat són cada vegada més llunyans. Junts ja ha traslladat -en públic i en privat- que, sense complir amb l'execució dels anteriors comptes, no es pot ni tan sols començar a negociar. Han plantejat, fins i tot, que el govern espanyol estengui un xec a la Generalitat pel valor de les actuacions pressupostades però no executades. Sense el vot de la formació independentista, els comptes de Sánchez no poden tirar endavant. El compromís, verbalitzat la setmana passada per la vicepresidenta María Jesús Montero, és portar-los al Congrés en el primer trimestre, però tot és molt volàtil.
Des de la cúpula de Junts, segons les fonts consultades per Nació, també posen sobre la taula un parell de qüestions: el mal moment que travessa el govern espanyol a les enquestes -el PP i Vox estan instal·lats en la majoria absoluta i el bloc de la investidura no suma per l'esfondrament de Sumar- i l'evolució de les causes judicials contra l'entorn de Sánchez. La primera circumstància allunya un avançament electoral en cas que el PSOE es cansi de les exigències de Puigdemont, perquè la pèrdua de la majoria és una possibilitat palpable. La segona pot comportar que s'acabi votant un suplicatori arran d'una hipotètica imputació del líder socialista, de conseqüències imprevisibles.
Per tot plegat, segons remarquen les mateixes veus, es dona la circumstància que tant Puigdemont com Sánchez, a la seva manera, estan "atrapats". L'expresident de la Generalitat està pendent de ser amnistiat, i reclama que tant el secretari general del PSOE com Salvador Illa es reuneixin amb ell a Brussel·les, per tal de validar-lo com a interlocutor. Es dona per fet, en tot cas, que divendres -després de la reunió de la permanent de Junts a Bèlgica- Puigdemont sigui dur amb els socialistes. Al desembre ja es va verbalitzar un ultimàtum -en forma de qüestió de confiança- i, aquesta vegada, el marge és més escàs. Hi ha negociacions, com la de la immigració, que continuen encallades.
En privat, dirigents de Junts assenyalen que, sense qüestió de confiança, més que un trencament absolut es pot acabar declinant un camí encara més deslligat de la majoria governamental. Com es traduiria? Per exemple, en dificultar mesures com la reducció de la jornada laboral que defensa Yolanda Díaz, per la qual la UGT es va desplaçar a Brussel·les per parlar-ne amb Puigdemont. Si l'acord d'investidura va ser projectat per Junts com un pacte que en el fons no era estable -perquè l'estabilitat, diuen, anava vinculada als avenços en la negociació, fins ara escassos tot i el "cobrar per avançat", el futur després de la reunió de la mesa del Congrés pot acabar sent una ruptura sense trencar del tot.