Existeix la percepció entre diversos dirigents de Junts consultats per Nació que fa setmanes que Carles Puigdemont ha decidit, íntimament, distanciar-se al màxim -sense acabar de trencar el tot- amb Pedro Sánchez. Posen com a exemple la intervenció del president del partit al consell nacional celebrat al desembre, quan va demanar als quadres del partit que es preparessin per entomar les conseqüències de partir peres amb el PSOE davant dels incompliments signats per la investidura. Davant la previsible negativa de la mesa del Congrés dels Diputats a tramitar la qüestió de confiança reclamada per Junts, el rumb de col·lisió és palpable. Amb tot el que això comportaria a Madrid.
Els contactes de les últimes hores -durant la tarda de dimarts dirigents del PSOE i de Junts van intercanviar impressions sobre què faria la mesa, amb la percepció creixent que la iniciativa es tombarà- no han servit per amorosir posicions. Com a molt, destaquen fonts coneixedores d'aquestes converses, l'òrgan rector de la cambra baixa espanyola -on el PSOE i Sumar hi tenen majoria- podria demanar a Junts que reformulés la proposició no de lleiregistrada a principis de desembre. Sánchez defensa que no té per què sotmetre's a una qüestió de confiança i, com a molt, els negociadors socialistes han plantejat que el president del govern espanyol comparegui al Congrés. Sense votació posterior.
De tot plegat se'n desprèn, però, un context de "pilota endavant" en el qual els pressupostos generals de l'Estat són cada vegada més llunyans. Junts ja ha traslladat -en públic i en privat- que, sense complir amb l'execució dels anteriors comptes, no es pot ni tan sols començar a negociar. Han plantejat, fins i tot, que el govern espanyol estengui un xec a la Generalitat pel valor de les actuacions pressupostades però no executades. Sense el vot de la formació independentista, els comptes de Sánchez no poden tirar endavant. El compromís, verbalitzat la setmana passada per la vicepresidenta María Jesús Montero, és portar-los al Congrés en el primer trimestre, però tot és molt volàtil.
Des de la cúpula de Junts, segons les fonts consultades per Nació, també posen sobre la taula un parell de qüestions: el mal moment que travessa el govern espanyol a les enquestes -el PP i Vox estan instal·lats en la majoria absoluta i el bloc de la investidura no suma per l'esfondrament de Sumar- i l'evolució de les causes judicials contra l'entorn de Sánchez. La primera circumstància allunya un avançament electoral en cas que el PSOE es cansi de les exigències de Puigdemont, perquè la pèrdua de la majoria és una possibilitat palpable. La segona pot comportar que, en algun punt del camí, s'acabi votant un suplicatori arran d'una hipotètica imputació del líder socialista, de conseqüències imprevisibles.
Per tot plegat, segons remarquen les mateixes veus, es dona la circumstància que tant Puigdemont com Sánchez, a la seva manera, estan "atrapats". L'expresident de la Generalitat està pendent de ser amnistiat, i reclama que tant el secretari general del PSOE com Salvador Illa es reuneixin amb ell a Brussel·les, per tal de validar-lo com a interlocutor. Es dona per fet, en tot cas, que divendres -després de la reunió de la permanent de Junts a Bèlgica- Puigdemont sigui dur amb els socialistes. Al desembre ja es va verbalitzar un ultimàtum -en forma de qüestió de confiança- i, aquesta vegada, el marge és més escàs. Hi ha negociacions, com la de la immigració, que continuen encallades.
En privat, dirigents de Junts assenyalen que, sense qüestió de confiança, més que un trencament absolut es pot acabar declinant un camí encara més deslligat de la majoria governamental. Com es traduiria? Per exemple, en dificultar mesures com la reducció de la jornada laboral que defensa Yolanda Díaz, per la qual la UGTes va desplaçar a Brussel·les per parlar-ne amb Puigdemont. Si l'acord d'investidura va ser projectat per Junts com un pacte que en el fons no era estable -perquè l'estabilitat, diuen, anava vinculada als avenços en la negociació, fins ara escassos tot i el "cobrar per avançat", el futur després de la reunió de la mesa del Congrés pot acabar sent una ruptura sense trencar del tot.