"Sonríe como si fueras feliz" vaig sentir que li deia un turista anònim a la seva amiga/ parella, abans d'ahir a l'Aquarium, mentre li feia la foto de rigor. "Como, como" ressonava entre les parets del local ambientat per a l'ocasió, més ple de zombies— reals i d'atrezzo— que no pas peixos. Pobres bèsties, vaig dir-me. Totes— i tots, és clar, jo inclosa, que em deixo dur per la corrent... ni que sigui per satisfer la curiositat del nostre fill de quatre anys.

Recordant-ho, em venen al cap les imatges d'aquell ós que viu en un centre comercial de Guangzhou — amb una depressió de cavall—, per al gaudi exclusiu dels amants dels selfies. I no m'estranya. Jo feia temps que no en visitava un i aquest pont que hi hem fet cap, quasi em deprimeixo també. S'hi respirava l'exaltació pròpia de final de mes, de quan la nòmina bull a les butxaques del proletariat; d'aquells que no en tenen prou per fugir de l'urbs, però sí per firar-se al Primark. Curiosament, però, la majoria tenien una expressió mig d'angoixa mig de tristesa en el rostre... Molt similar a la de l'ós.

Castanyada VS Halloween a banda (perquè la gespa és sempre més verda al jardí dels veïns o almenys això sembla quan la mirem de lluny), acceptem-ho: vivim en un país lliure. (Encara, malgrat el canvi d'hora i no de president.) Un país on cadascú pot fer allò que li doni la gana, des de celebrar el Castaween a no fer res. Ni festa. Sempre hi haurà qui es queixi o critiqui qualsevol intent de mantenir les tradicions com a part de la identitat cultural— és l'esport nacional i passatemps popular per excel·lència del "nostre" país. Perquè hi ha a qui no li importa on i com es fan les coses— ja sigui la roba del cosí LowCost del Zara o les joguines d'en MIC i els seus col·legues de TV3 (la "nostra", fetes per la P.R.C: People's Republic of China). Ara, també hi ha a qui sí que li importa. I ja em disculparà el gremi de pastisseria, però jo prefereixo mil vegades menjar-me els panellets fets a mà per la quitxalla a l'escola, amb alguna burilla, però amb molt de carinyo, que els fabricats industrialment, plens d'additius químics.