Sempre he admirat Societat Civil Catalana. Són minúsculs en socis, estan empatxats de diners i tenen contactes amb gent de molt bona fe. Parlo dels seus companys de viatge: nazis, falangistes, empresaris grassos que desfilen amb camisa i corbata, tertulians de 13tv, europeistes conservadors, gent de Somatemps, els de Manos Limpias, peperos ─sobretot molts peperos─ i ciudadanos, tarongetes o "cosmopolites" si faig referència a l'últim llibre d'en Valero Sanmartí; a més dels diputats d'ALDE, el grup de l'eurocambra que va permetre a Brussel·les que es parlés de l'independentisme com un problema mental.
  
Feia temps que no em tornaven a voltar pel cap. La veritat és que sempre m'ha fet molta mandra parlar d'ells, però de vegades em puc permetre aquest luxe. Portaven mesos en silenci. Tot torna, diuen. I ben tornats siguin! Per Sant Jordi me'ls vaig trobar sota una carpa lila, entre rojigualdes i senyeres. Hi tenien desenes de llibres on sortien en Mas o en Junqueras enfadats, seriosos i amb aires de superioritat, com si fossin els dictadors de la pàtria. Les obres constaven de portades grogues on hi ressaltaven tipografies desfigurades que marcaven títols com El procés ens roba o Les mentides de l'independentisme. Sens dubte, cauen en el seu propi parany ja només començant per la coberta: discurs pobre, que promulga la basarda, la mentida i que culpa qualsevol moviment secessionista dels mals del país.

SCC ha demostrat la seva consciència poc democràtica ara amb els fets a la UAB, provocant que un grup de neonazis s'adherís als seus actes a la universitat. Tot plegat, un greu error per part de la direcció del campus. Sota cap circumstància, una organització que ha deixat entreveure repetides vegades el seu tarannà feixista no se l'hauria de permetre organitzar una trobada en un edifici públic. És altament repugnant que reclamin llibertat davant dels estudiants de l'Autònoma.

Sovint, i com molt bé sabeu, jo ric i, alhora, us convido a riure. Dissabte, aprofitant que "el 23 d'abril aquest any cau en Sant Jordi", vaig començar a seguir-los al Twitter. Minuts després m'apareixia un missatge al mòbil. Cito textualment: "Gracias por seguirnos y bienvenido a Societat Civil Catalana". I jo: "¡Gracias a vosotros por el gran trabajo que hacéis! ¡Arriba España!". Ara penso, però, que hauria d'haver continuat amb el meu missatge irònicament fratricida. "L'enhorabona pel Premi Europeu! Gràcies pel fantàstic Facebook fals de propaganda feixista d'en Josep Bosch! Ah, i que us cuidin molt; fet i fet, els catalans no tardarem gaire a enviar a la paperera els vostres màxims proveïdors."