Vaig descobrir Javier Pérez Andújar quan col·laborava amb Emili Manzano al programa "Saló de lectura" de BTV (un referent esplèndid de divulgació cultural). Entre altres coses, Andújar es va dedicar durant setmanes a explicar el Quixot per entregues, una tasca tan arriscada com exitosa: aquells resums justificaven la lectura del llibre, quod erat demonstrandum.
Pérez Andújar és un escriptor escèptic, irònic, iconoclasta, és a dir, saludable, en un moment i en un lloc on l'escepticisme i la distància irònica s'haurien de demanar a crits en una concentració popular o signant un manifest. Per això, quan vaig sentir la notícia que havia estat designat pregoner de la meva ciutat, vaig experimentar una lògica alegria. A més, Andújar és de Sant Adrià, una manera molt genuïna de ser de Barcelona. És previsible que aquest barcelonisme, que tanta gent comparteix, impregni el pregó de setembre.
Però sembla que, en aquest moment i aquest lloc necessitat d'ironia, no hi ha decisions que no portin la seva càrrega de polèmica. En aquest cas, una polèmica que es justifica sobretot per un desig de gresca política superficial que mantingui vives algunes flames. Tant de bo, quan arribi el moment del pregó, el que ha significat sempre ser de Barcelona s'imposi pel damunt de tot el soroll. Ei, amb ironia i escepticisme, és clar.
29 de agost de 2025