El passat 17 de gener el Dr. Antoni Tort i Bardolet, va llegir la lliçó de jubilació a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Va ser un regal extraordinari i el millor testimoni del sentit de la comunitat universitària. Va resseguir la seva vida a través de la paraula, de la música i el cinema. El seu insubornable compromís pedagògic durant quaranta anys li permet portar-nos a la reflexió entorn els reptes de l’educació d’avui, sumant cultura i democràcia. En un moment de controvèrsies i desorientació entorn els models educatius cal tenir en compte el pensament i les experiències pedagògiques de persones com el catedràtic Dr. Tort.
Antoni Tort i Bardolet neix a Manlleu i la formació musical acompanya a l'escola des de la infància. Va cursar una llicenciatura de Filosofia i Lletres, especialitat de Ciències de l’Educació, a la Universitat Autònoma de Barcelona i obtingué el títol de mestre de català. Doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi que reflexionava, l’any 1996, la relació de l’escola amb la comunicació, “La representació social de l’educació escolar en els mitjans de comunicació”, dirigida per Jaume Trilla. L’any 1997 va guanyar el XVIII Premi Josep Pallach (referent del Dr. Tort) amb el treball “El fet escolar i el seu públic. Una anàlisi de les relacions entre el món cultural i l’escola”. La seva experiència de mestre de català i música a l’escola Nostra Senyora del Port a la Zona Franca li permet aprendre i admirar dels mestres dels barris del final de franquisme i inicis de la democràcia. Escriu el Dr. Tort de la directora de l’escola, Pepita Casanellas i Escofet, i de Maria Teresa Codina, “les mestres que, en entorns difícils i en una època i un règim polític advers, van fer que molts nens i nenes poguessin avançar més enllà del que els esperava als barris on vivien”. S’incorpora a l’Escola Universitària de Mestres Balmes de Vic a inicis dels vuitanta i fa estades de recerca, supervisió i observació a Bolonya. Els seus referents són els corrents de mestres nascuts durant la República, els moviments de renovació pedagògica i els moviments europeus innovadors, especialment els italians i francesos. El cant coral és la seva vida. Durant anys, amb la Coral Madrigal de Barcelona, va viatjar per a tot Catalunya, Espanya i molts estats europeus. Durant anys, fa de mestre i docent de mestres, d’animador sociocultural i presentador d’espectacle infantils per escoles i municipis arreu del país.
A partir de la creació de la Universitat de Vic (1997), s’incorpora a aquesta, iniciant una extensa i intensa vida acadèmica, com a docent, investigador i en càrrecs de gestió. Catedràtic de Pedagogia, Degà de la Facultat d’Educació i, des del 2012 fins al 2022, director de l’Escola de Doctorat. El Dr. Tort és una persona de gran vàlua i estimat per la coherència entre el seu pensament i la seva vida, personal i professional. Aquesta coherència, una sòlida formació, capacitat de treball i un lideratge cooperatiu, discret amb autoritat, fa del Dr. Tort, com diria Josep Pla, un homenot.
El Dr. Joan Soler, exdegà de la Facultat d’Educació de la UVic-UCC i company del Dr Tort, encarregat de l'encomi, conjuntament amb el Degà de l’actual Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Dr. Ramírez, ens identifica els pilars fonamentals del pensament pedagògic del Dr. Antoni Tort i Bardolet que ell mateix desfulla en “Lliçons per una lliçó. Fragment d’un discurs pedagògic”.
En l’actual societat catalana, els fenòmens migratoris i la diversitat no són connaturals, sinó estructurals, i cal acompanyar a l’escola. La interculturalitat va ser més un desig que una realitat i la societat és més multicultural que intercultural. El català en retrocés, el difícil diàleg entre les religions i la laïcitat són elements que no poden imputar-se només al sistema educatiu. L’escola permet, com diu la cançó que ens va recordar en la lliçó de jubilació del Dr. Tort de la cantant francesa Bàrbara (1967), que “les enfants ce sont les mêmes a Paris on a Göttingen”.
L’esperit lliure, obert, la saviesa, la innovació de l’Antoni Tort en l’àmbit de la pedagogia, aporta llum. El Dr. Bueno, biòleg, genetista, expert en neuroeducació, ha orientat la seva recerca entorn com el cervell s’educa. Les motivacions, el plaer pel coneixement com a font primordial de l’aprenentatge. L’esforç per allò que et motiva genera recompensa, aprenentatges que persistiran. El cervell emmagatzema tot allò que mereix ser recordat. A més la plasticitat neuronal s’entrena pensant. Les generacions nascudes amb la internet tenen menys capacitat de memòria. La creativitat, el moviment (activitat física, esport) són fonts coadjuvants motivadors. Identificar els determinants individuals, grupals i d’entorn requereixen de mirades interdisciplinàries que poden fer aportacions per la millora del model educatiu. Hi ha esforç i exigència que inhibeix, que aclapara, però n'hi ha que allibera i aquest genera motivacions per la vida.
Hi ha persones, com el Dr. Tort, pedagog humanista, que expliquen per la seva trajectòria i actitud, sostinguda en el temps i farcida de compromís, l’ànima de les institucions i el sentit de tot plegat. Ens retorna a l’etimologia de la Universitat: universalitat, conjunt, comunitat. Recorda l’origen i trajectòria de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, nascuda dels embrions de les Escoles de Mestres, afegint l’Escola d’Infermeria i ara la de Medecina. Educar i cuidar, potser és això. La vida i l’educació són la recerca constant de l’equilibri de la prosa i la poesia?
Antoni Tort ens convida a llegir els clàssics per mirar lluny. Deia Víctor Hugo: "Instruir és construir". Émile Zola: "Prefereixo morir de passió que d’avorriment". Hannah Arendt reflexionava entorn de les crisis de l’educació i ens recordava el seu poder per preservar la civilització.
Antoni Tort i Bardolet neix a Manlleu i la formació musical acompanya a l'escola des de la infància. Va cursar una llicenciatura de Filosofia i Lletres, especialitat de Ciències de l’Educació, a la Universitat Autònoma de Barcelona i obtingué el títol de mestre de català. Doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi que reflexionava, l’any 1996, la relació de l’escola amb la comunicació, “La representació social de l’educació escolar en els mitjans de comunicació”, dirigida per Jaume Trilla. L’any 1997 va guanyar el XVIII Premi Josep Pallach (referent del Dr. Tort) amb el treball “El fet escolar i el seu públic. Una anàlisi de les relacions entre el món cultural i l’escola”. La seva experiència de mestre de català i música a l’escola Nostra Senyora del Port a la Zona Franca li permet aprendre i admirar dels mestres dels barris del final de franquisme i inicis de la democràcia. Escriu el Dr. Tort de la directora de l’escola, Pepita Casanellas i Escofet, i de Maria Teresa Codina, “les mestres que, en entorns difícils i en una època i un règim polític advers, van fer que molts nens i nenes poguessin avançar més enllà del que els esperava als barris on vivien”. S’incorpora a l’Escola Universitària de Mestres Balmes de Vic a inicis dels vuitanta i fa estades de recerca, supervisió i observació a Bolonya. Els seus referents són els corrents de mestres nascuts durant la República, els moviments de renovació pedagògica i els moviments europeus innovadors, especialment els italians i francesos. El cant coral és la seva vida. Durant anys, amb la Coral Madrigal de Barcelona, va viatjar per a tot Catalunya, Espanya i molts estats europeus. Durant anys, fa de mestre i docent de mestres, d’animador sociocultural i presentador d’espectacle infantils per escoles i municipis arreu del país.
A partir de la creació de la Universitat de Vic (1997), s’incorpora a aquesta, iniciant una extensa i intensa vida acadèmica, com a docent, investigador i en càrrecs de gestió. Catedràtic de Pedagogia, Degà de la Facultat d’Educació i, des del 2012 fins al 2022, director de l’Escola de Doctorat. El Dr. Tort és una persona de gran vàlua i estimat per la coherència entre el seu pensament i la seva vida, personal i professional. Aquesta coherència, una sòlida formació, capacitat de treball i un lideratge cooperatiu, discret amb autoritat, fa del Dr. Tort, com diria Josep Pla, un homenot.
El Dr. Joan Soler, exdegà de la Facultat d’Educació de la UVic-UCC i company del Dr Tort, encarregat de l'encomi, conjuntament amb el Degà de l’actual Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Dr. Ramírez, ens identifica els pilars fonamentals del pensament pedagògic del Dr. Antoni Tort i Bardolet que ell mateix desfulla en “Lliçons per una lliçó. Fragment d’un discurs pedagògic”.
- Cultura i Educació. Manllevant la intervenció d’Antoni Tort a “Art, literatura i educació”, l’any 2015, reflexiona: “la Pedagogia, en majúscula i sense fragmentacions, s’enriqueix i dialoga amb la literatura i les diferents formes d’expressió artística amb l’objectiu fixat en la comprensió de la societat, i al capdavall, dels processos educatius”. El conreu de la creativitat i el plaer per l’art com a part de l’educació formal i informal com a proposta. Conèixer la cultura creada serveix per ser protagonista de la teva creació artística.
- Innovacions en els centres educatius. El compromís amb la investigació-acció en educació ha format part de la trajectòria de la recerca de l’Antoni Tort des del GREUV, Grup de recerca en educació de la Universitat d'UVic-UCC, i en totes les col·laboracions nacionals i internacionals. L’evidència científica de les intervencions pedagògiques han de tenir la mateixa consideració que la recerca en salut.
- Formació de professorat. Element present de manera constant en la trajectòria d’Antoni Tort. Recerques de la identitat docent, la mentoria, les relacions entre escola, universitat i societat són part substantiva de les seves publicacions i pensament. L’autoritat dels mestres i docents és part imprescindible de la qualitat educativa.
- Interculturalitat i educació. La dimensió territorial i comunitària de l’educació. El compromís, des de l’acadèmia, per acompanyar als centres educatius amb alta diversitat cultural, lingüística i religiosa per a trobar models intervencions d’èxit el porta a reflexionar sobre la necessitat de debatre el paper dels ajuntaments, de les ciutats i de l’entorn amb l’escola, amb l’educació. Antoni Tort ens recorda com Pasqual Maragall (alcalde de BCN i president de la Generalitat) i Jacint Codina (alcalde Vic) impulsaren un rol actiu dels municipis en l’educació. La ciutat, el poble són el “taller” com deia Rosa Sensat. Cal aprofundir de nou en aquesta línia per millorar l’equitat en l’èxit escolar i la participació i governança democràtica dels centres educatius.
En l’actual societat catalana, els fenòmens migratoris i la diversitat no són connaturals, sinó estructurals, i cal acompanyar a l’escola. La interculturalitat va ser més un desig que una realitat i la societat és més multicultural que intercultural. El català en retrocés, el difícil diàleg entre les religions i la laïcitat són elements que no poden imputar-se només al sistema educatiu. L’escola permet, com diu la cançó que ens va recordar en la lliçó de jubilació del Dr. Tort de la cantant francesa Bàrbara (1967), que “les enfants ce sont les mêmes a Paris on a Göttingen”.
- Història de l’educació i de la pedagogia. Antoni Tort i el seu grup de recerca i la investigació col·laborativa impulsen l’anàlisi i divulgació dels millors pedagogs de Catalunya i a nivell europeu. L’escola racionalista, la renovació pedagògica o la pedagogia italiana són els inspiradors del seu pensament científic. L’editorial de la Universitat de Vic, EUMO, des del 1978, ha publicat aquest pensament pedagògic. La divulgació social de la recerca i del pensament pedagògic és part del compromís de la millor tradició universitària. M’imagino un diàleg fructífer, acadèmic i d’acció, entre el Dr. Tort, pedagog, i Dr. Bueno, neurobiòleg, entorn les intervencions educatives. Pedagogia i Neurociències.
L’esperit lliure, obert, la saviesa, la innovació de l’Antoni Tort en l’àmbit de la pedagogia, aporta llum. El Dr. Bueno, biòleg, genetista, expert en neuroeducació, ha orientat la seva recerca entorn com el cervell s’educa. Les motivacions, el plaer pel coneixement com a font primordial de l’aprenentatge. L’esforç per allò que et motiva genera recompensa, aprenentatges que persistiran. El cervell emmagatzema tot allò que mereix ser recordat. A més la plasticitat neuronal s’entrena pensant. Les generacions nascudes amb la internet tenen menys capacitat de memòria. La creativitat, el moviment (activitat física, esport) són fonts coadjuvants motivadors. Identificar els determinants individuals, grupals i d’entorn requereixen de mirades interdisciplinàries que poden fer aportacions per la millora del model educatiu. Hi ha esforç i exigència que inhibeix, que aclapara, però n'hi ha que allibera i aquest genera motivacions per la vida.
Hi ha persones, com el Dr. Tort, pedagog humanista, que expliquen per la seva trajectòria i actitud, sostinguda en el temps i farcida de compromís, l’ànima de les institucions i el sentit de tot plegat. Ens retorna a l’etimologia de la Universitat: universalitat, conjunt, comunitat. Recorda l’origen i trajectòria de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, nascuda dels embrions de les Escoles de Mestres, afegint l’Escola d’Infermeria i ara la de Medecina. Educar i cuidar, potser és això. La vida i l’educació són la recerca constant de l’equilibri de la prosa i la poesia?
Antoni Tort ens convida a llegir els clàssics per mirar lluny. Deia Víctor Hugo: "Instruir és construir". Émile Zola: "Prefereixo morir de passió que d’avorriment". Hannah Arendt reflexionava entorn de les crisis de l’educació i ens recordava el seu poder per preservar la civilització.