L’accés a un habitatge digne s’ha convertit en la principal preocupació de la ciutadania. A Barcelona, el lloguer mitjà ha arribat a ser de 1.193,51 € l’any 2024, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Quina renda has de tenir per poder pagar aquest preu per accedir a un dret bàsic? La situació és insostenible. A Catalunya hi ha milers de persones que veuen com el seu sou s’esfuma només per poder tenir un sostre.
Mentrestant, el PSOE, després de vuit anys al capdavant del govern de l’Estat, continua sense aplicar solucions estructurals per garantir el dret a un habitatge digne. Sembla que només actuen a cop d’anunci, sense una planificació real ni voluntat política per atacar l’arrel de la crisi de l’habitatge. Els desnonaments continuen, el parc públic és del tot insuficient i els grans fons d’inversió continuen fent negoci amb un dret fonamental.
Un exemple clar és la Sareb. El conegut com a “banc dolent”, creat per absorbir actius tòxics després de la crisi financera, i que va ser nacionalitzat l’any 2022. L’Estat va passar a ser-ne l’accionista majoritari amb més del 50% del capital, i va tenir llavors el poder, i la responsabilitat de canviar-ne el rumb. I no ho va voler fer amb tota la contundència que el moment requereix.
Lluny de posar decididament aquests habitatges al servei de l’interès públic, van continuar els contractes de gestió amb fons voltor com Blackstone i KKR. Aquest últim un fons proisraelià que opera també a territoris palestins ocupats. Fa unes setmanes vam preguntar directament a la ministra sobre aquesta qüestió que afecta habitatges que podrien destinar-se a lloguer social. La seva resposta va ser evasiva i sense dades concretes.
Aquesta setmana hem sabut que 40.000 habitatges -només 14.000 es transferiran de manera immediata- i més de 2.000 sòls de la Sareb passaran a ser gestionats per SEPES, l’organisme que el govern vol convertir en promotora pública d’habitatge. Amb aquesta transferència, el parc públic d’habitatge seguirà per sota del 4% respecte del total, lluny de la mitjana europea del 9% i dels nivells d’entre el 15 i 20% que permeten incidir en els preus de lloguer del mercat.
A més, com ja és habitual amb la Sareb, l'opacitat s’imposa. No sabem quants d’aquests pisos es troben a Catalunya, ni si són els mateixos que actualment gestionen Blackstone i KKR. Tampoc s’ha explicat com es durà a terme la transició ni si es renovaran, extingiran o renegociaran els contractes amb aquests fons voltor. O si cediran la gestió dels immobles a les comunitats autònomes o ajuntaments. Tot es mou amb una opacitat preocupant.
Des de fa anys, els moviments socials, el govern de Catalunya —quan el liderava Esquerra Republicana— i també el Parlament reclamen la cessió directa dels pisos de la Sareb a les comunitats autònomes i les entitats locals competents. Hem perdut molt de temps, perquè aquesta cessió es podria haver fet ja fa anys, però no van voler dur a terme el retorn social del rescat bancari. El que cal és una cessió massiva, estructurada i amb condicions clares d’ús social.
Davant la gravetat de la situació, exigim informació pública i detallada sobre l’estat dels pisos de la Sareb, la seva ubicació i la relació contractual que els afectarà a partir d’ara. A més de la cessió dels immobles a les institucions catalanes. La ciutadania de Catalunya té dret a saber si aquests béns continuaran en mans de fons especulatius o si, finalment, la totalitat dels actius de la Sareb passaran definitivament a formar part d’un veritable parc públic d’habitatge.
El temps del govern s’esgota. Ja no n’hi ha prou amb paraules ni anuncis buits: cal una resposta real a la principal preocupació de la ciutadania. Una resposta transparent, amb el dret a l’habitatge al centre de les polítiques públiques. El PSOE ha de triar entre avançar i garantir drets, o continuar protegint els interessos dels de sempre mentre confronta amb el Partit Popular sense arreglar la crisi de l’habitatge.