El Parlament forma part del sistema institucional de la Generalitat de Catalunya, i representa al poble de Catalunya, ja que en formen part les persones en les quals la ciutadania del país ha dipositat la seva confiança, a través de les eleccions. Aquest és el marc en què el nostre Estatut enquadra el Parlament. Un marc que defineix amb la màxima dignitat institucional la seu parlamentària.
És evident que es pot reflexionar sobre el Parlament, la seva transcendència, i el seu paper cabdal per la democràcia, des de molts punts de vista, però em permetran que avui vulgui posar negre sobre blanc algunes idees que m’han sorgit en aquest any intens en el qual he format part de la Mesa del Parlament.
I, per tant, aquesta és una reflexió totalment personal, d’una diputada que fa deu anys que ho és i que, per tant, ha viscut moments convulsos pels quals va passar el país i també la vida institucional. Moments en els quals vam patir com a comunitat un trasbals, i que fins i tot vam veure perillar la mateixa dignitat de les institucions.
Sortosament aquells moments han passat. La normalitat s’ha recuperat a la vida ciutadana i també a les institucions, per tant, també al Parlament, i de retruc a la Mesa, com a òrgan de govern de la Cambra.
L’actual Mesa, formada per set membres, 2 de Junts, 2 d’ERC i 3 del PSC, ha adoptat des del primer moment la voluntat de diàleg i d’acord, dins de la mateixa Mesa i també amb els diputats i diputades o amb les persones que treballen al Parlament. Es podria dir que més enllà de les responsabilitats per àrees que cadascun dels membres de la Mesa té, hem consensuat una manera de treballar col·laborativa. Tots som de partits diferents, i en alguns temes tenim plantejaments oposats, però apliquem una norma d’actuació bàsica: el respecte mutu. I basant-nos en el respecte podem parlar, discrepar, transaccionar posicions, o no posar-nos d’acord, i finalment votar i dirimir la qüestió. Però mai perdem el respecte com a base de la nostra responsabilitat política.
I amb aquest respecte com a base, l’actual Mesa ha establert diferents línies de treball que van des de propostes per l’agilització de la tramitació legislativa, la relació amb altres parlaments subestatals per intercanviar coneixements de bones pràctiques, amb un especial interès en la transició ecològica, l’accessibilitat del Parlament, el treball en l’àmbit de la igualtat i la no discriminació, la pedagogia de la política com a eina per resoldre els conflictes i transformar la societat... i especialment l’impuls per tal de modernitzar l’estructura, els mitjans i els procediments del Parlament, per tal que esdevingui una institució moderna, capaç no tan sols d’assolir els reptes actuals, sinó també d’apartar-se als canvis del futur ràpidament i amb garanties. Molta feina al davant i voluntat i energia per fer-la.
Hi ha qui diu que aquesta Mesa ho té més fàcil que les que ens han precedit, immerses com deia abans, en els moments convulsos que ho van abastar tot.
Però he de dir que aquesta Mesa té al davant reptes molt importants. Reptes que tenen a veure amb el manteniment de la mateixa democràcia, i aquest és un desafiament gegant. Malauradament, la situació política actual, a nivell mundial, i també de la política europea, espanyola i catalana, ens porta un escenari complex, en el que allò que donàvem per consolidat ens pot trontollar.
Els discursos d’odi, la xenofòbia, el populisme i altres manifestacions de la ultradreta han arribat al Parlament, i com a Mesa haurem de treballar amb habilitat per garantir la llibertat d’expressió dels diputats i diputades, però també ens haurem de dotar de les eines per combatre aquelles actituds, que volen trencar la convivència, que tenen en el més feble, el cap de turc de totes les frustracions i les contradiccions de la societat.
En política no tot s’hi val. I com he dit al començament, el Parlament representa al poble de Catalunya, i els catalans i catalanes, siguin del color polític que siguin, no es mereixen que els seus representants s’enfanguin en discursos i comportaments que res aporten a la societat catalana.
El Parlament, i tots els seus diputats i diputades hauríem d’aspirar a ser un referent per la ciutadania, hauríem d’aspirar al fet que amb les nostres aportacions la societat millorés, en qualitat de vida i també amb convivència. Per això molts ens dediquem a la política.