Fa uns quants dies, quan es va conèixer que Benet Salellas seria l'advocat de Santos Cerdán, es va estendre la sorpresa entre tiris i troians. Als marges esquerres molts expressaven incomoditat i recel. A la dreta es feia burla de la qüestió i encara ahir l'ABC li dedicava un titular denigratori: “De defensar les llibertats civils a Santos Cerdán”. En una sola frase, el diari conservador no només demonitza l'exsecretari d'Organització del PSOE i el seu lletrat, sinó que a més ens intenta fer creure que a la dreta espanyola li van importar alguna vegada les llibertats.
És cert, Salellas va aconseguir l'absolució de Tamara Carrasco després que l'ABC, igual que moltes altres capçaleres, li pengés la llufa de capitost terrorista. Salellas també va fer que Estrasburg condemnés Espanya per haver castigat amb penes de presó la crema de fotografies de la Família Reial, cavallet blanc de la premsa rància. I què dir del judici contra Jordi Cuixart, que va pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil en un gest apaivagador que la caverna va interpretar com un ultratge al cos armat. Salellas es va ocupar de la defensa.
La qüestió és que Salellas va ser diputat de la CUP i Laia Estrada li ha expressat el “malestar” dels seus excompanys. Però aquí no estem per jutjar el neguit dels uns o les senderes professionals dels altres, sinó per assenyalar una curiosa paradoxa. I és que Salellas, encara que ho negui, afronta el cas de Santos Cerdán com un judici polític i està fent declaracions amb una audàcia que no sempre es poden permetre els partits. A l'esquerra del PSOE hi ha una impugnació del bipartidisme i fins i tot una crítica estructural a l'Estat. Salelles fila encara més prim.
Dilluns passat, Santos Cerdán es va declarar objecte d'una cacera ideològica per haver traspassat el tabú del diàleg amb Junts i EH Bildu. Salellas, per convicció o per estratègia, apuntala la hipòtesi del muntatge. Només així s'explicaria que el fiscal fos capaç de redactar en només mitja hora una interlocutòria de vint folis. “Ho portava preparat”. Entre altres coses, l'advocat dibuixa una ombra de sospita sobre la figura de Koldo García i encoratja la teoria que va actuar com un agent encobert: va tenir com a advocat un regidor del PP, Aznar ho va indultar i Zoido el va condecorar amb la Creu blanca de la Guàrdia Civil per motius que romanen en secret…
Salellas qüestiona els ritmes de l'UCO. Els agents tenien la informació més d'un any abans i de cop i volta, sense que se sàpiga com, va aparèixer una filtració en premsa que posava en perill el Govern de Sánchez. Cal sospitar, diu Salellas, que les clavegueres policials s'han aliat amb Vox per marcar els temps polítics. Sembla “un litigi estratègic de l'extrema dreta”. I sí, les terminals de l'Estat profund es neguen a admetre desviaments indecorosos com ara la llei d'amnistia o la repatriació dels presos bascos. La veritat és la veritat, la digui Salellas o el seu porquer.