El passat 14 de setembre morí a Barcelona Antoni Vila i Casas, el filantrop de les arts i la divulgació científica sanitària de Catalunya. La Fundació Vila Casas, durant gairebé quaranta anys, ha contribuït a difondre l’art contemporani a través de museus a Barcelona i l’Empordà i, des de fa vint anys, amb l’informe Quiral a analitzar la comunicació científica en els mitjans de comunicació no especialitzats. Antoni Vila Casas, era, és, un home de país, compromès amb la identitat, la tradició i la modernitat, la ciència i amb la llibertat de Catalunya.

Va néixer a Barcelona, el 27 de novembre de l’any 1930, fill d’una família d’industrials del tèxtil de la burgesia catalana compromesa amb la recuperació de l’autogovern de Catalunya. Va estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona i l'any 1960, amb només trenta anys, fou fundador i president del Consell d’Administració dels Laboratoris Prodes (Prodesfarma), que l’any 1995 és fusionat amb Laboratoris Almirall. Durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX, la indústria tèxtil era el gran sector industrial català i a la segona meitat del segle XX va ser la indústria farmacèutica, la indústria química i, progressivament, la de l’automoció que van substituint a la tèxtil.

Antoni Vila Casas hereta de la seva família l’esperit emprenedor, empresarial que va permetre crear nous sectors econòmics i mantenir la indústria com un pal de paller de l’economia i ocupació del país, en contant evolució. Antoni Vila Casas és fill i net de la revolució industrial, però a través de la seva formació acadèmica i cultural compatibilitza el lideratge empresarial amb el mecenatge cultural i científic.

L’any 1960 crea la Fundació Vila Casas amb l’objectiu prioritari de promoure l’art contemporani català i en l’àmbit sanitari empeny un diàleg entre els professionals de la salut, els mitjans de comunicació i la societat. L’essència i raó de ser de la Fundació és que la tradició, la cultura i la llengua són els eixos de la identitat del nostre país, Catalunya (literalitat del text explicatiu de la Fundació). En l’àmbit artístic rehabilita patrimoni arquitectònic per esdevenir les seus dels museus. L’any 1998 rehabilità l’edifici modernista Casa Felip a l’Eixample de Barcelona per ser la seu de la Fundació Vila Casas. Aquell mateix any inaugurà un petit museu d’escultura a Ca la Tona a Pals. L’any 2000 rehabilità el Palau Solterra, palau d’arquitectura civil a Torroella de Montgrí del segle XV, dedicat actualment a la fotografia nacional i internacional. L’any 2002 inaugurà l’espai Volart, primer museu a Barcelona de la Fundació, per exposicions temporals d’art contemporani. L’any 2004 rehabilità una antiga fàbrica de suro a Can Mario a Palafrugell, Museu d’Escultura Contemporània. L’any 2008 s’amplia l’espai Volart i s’inaugura Can Framis, Museu de Pintura Contemporània a Barcelona, antiga fàbrica tèxtil en el districte 22@ de Poblenou. Quatre museus, dos a BCN i dos a l’Empordà, dedicats a l’art contemporani, pintura, escultura i fotografia. Sempre hi ha la voluntat de recuperar l’arquitectura civil de Catalunya, medieval, modernista, industrial i fer-ne un ús museístic, connectant passat amb present per intuir futur.

L'any 2001 la Fundació Vila Casas promou l’Informe Quiral que fins aquest any ha radiografiat els grans temes de salut a través d’analitzar com es divulguen en els mitjans de comunicació. La col·laboració amb l’Observatori de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra ha permès tenir una col·lecció de gran valor de l’actualitat transcendent sanitària dels darrers vint-i-dos anys. Des del primer informe de l’any 2001 "Vaques boges, llistes d’espera i legionel·la" fins al darrer d’enguany “La gravetat de la salut mental: comunicació i percepció”. Durant els primers anys l’Informe Quiral analitzava els cinc diaris més llegits, els continguts editorials, notícies, articles d’opinió i cartes al director. Amb els anys, les xarxes socials i els mitjans audiovisuals s’han incorporat a l'estudi de l’Informe Quiral. La SIDA, l’Alzheimer, la Grip A, les vacunes, el Càncer, la Covid-19, la perspectiva de gènere… són, entre molts altres, el cor de l’informe Quiral. La paraula Quiral, Kheir en grec, indica que una molècula, un objecte, un fet no se superposa amb la seva imatge al mirall. L’Informe Quiral intenta exposar científicament com la salut i la malaltia, la ciència biomèdica, es comunica i com és percebuda pels ciutadans. Vladimir de Semir i Gema Revuelta, directors de l’Observatori de Comunicació científica de la UPF, han liderat el rigor professional, acadèmic i periodístic de l’Informe Quiral.

Antoni Vila Casas s’ha compromès amb el país des de la filantropia cultural, artística, de recuperació i valorització patrimonial i a la divulgació científica de salut però també participant en el Consell Social de la Universitat de Barcelona, en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, entre altres institucions del país.

Ha rebut nombrosos reconeixements, destacant les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya (2022) i de l’Ajuntament de Barcelona (2013), la Medalla del Montgrí i fill adoptiu de Palafrugell. Per Antoni Vila Casas, Barcelona i l’Empordà eren els seus espais referencials i compartia amb Pasqual Maragall la idea que la capital de Catalunya i l’Empordà expliquen d’on venim, on som i on voldríem anar.

Amic de Jordi Pujol des dels anys de la lluita franquista va evolucionar el seu insubornable catalanisme cap a donar suport a la independència. Home discret, auster i de poca exhibició pública, tenia veu pròpia, crític amb les estratègies polítiques i socials quan convenia de l’independentisme però convençut de les seves conviccions. Amb el seu germà Enric compartia la Fundació, els anhels de llibertat de Catalunya, l’estima pel país i per les persones.

He tingut la sort de conèixer personalment Antoni Vila Casas en les presentacions de l’Informe Quiral, en la Reial Acadèmia de Farmàcia en moltes ocasions, i a través del Dr. Miquel Vilardell, amic i metge d’Antoni Vila i patró de la Fundació Vila Casas. Era un home afable, proper, gran conversador, culta, apassionat per la ciència i la societat. Li agradava debatre de política i compartir com reeixir en aquesta.

Gràcies per a tot. Ell no volia dir que era un mecenes, ja que deia que sonava pompós, però ho era en plenitud. L’estima per la Catalunya de la cultura, de les arts, de la ciència i l’humanisme el van portar a ser un dels grans filantrops de finals del segle XX i XXI. Antoni Vila Casas, igual que Pere Mir i Puig, són els millors exemples de filantropia d’una generació d’empresaris que han permès avançar en molts projectes de país.