La sensació que vaig tenir els primers deu minuts de fer servir ChatGPT els recordaré tota la vida. No em podia creure que portéssim tot el 2022 perdent el temps amb notícies de la fumarada del Metavers -impossible de comprar per un servidor-, i que en tombar de la cantonada hi tinguéssim una tecnologia que ho canviarà tot de debò. Perquè sí, la tecnologia de ChatGPT ho canviarà tot, i no crec ser víctima d'un hype. Només jugant-hi una estona et trobaràs fent càbales de cap a on farà evolucionar el món en general i el mercat laboral en particular. No recordo percebre una disrupció tan forta des que amb la Blackberry vaig barrejar la connexió GPRS amb una aplicació anomenada Whatsapp.

ChatGPT, propietat de l'empresa OpenAI, és una eina d'intel·ligència artificial capaç de contestar-te peticions complexes redactant com un humà, i amb una rapidesa i estructuració dignes de ciència-ficció. El milió d'usuaris que ha assolit en menys d'un mes ja li hem vist fer de tot i força: et redacta tota mena d'assajos, poesies, guions, notes de premsa, et fa propostes de polítiques, et genera plans d'empresa adaptats al cas que li expliques, campanyes de màrqueting aterrades fins al text d'un anunci, et planifica les activitats que vols fer durant la setmana, et fa un menú amb especificitats dietètiques, te'n genera la llista de compra, et fa una carta de presentació basada en el teu currículum per un procés de selecció fent que encaixi amb les necessitats del sector i posició on vols treballar... proveu-ho. L'únic condicionat és que no li demanis impossibles (la cura del càncer), ni prediccions de futur tenint en compte dades posteriors a l'any 2021, ja que ha estat entrenada amb una base de dades anterior a aquesta data. Per entendre'ns, la màquina és afortunada perquè creu que Messi encara juga al Barça.

Al primer que li estan tremolant les cames amb el boom del ChatGPT és al servei de cerca de Google. Jo ho he experimentat en primera persona, des de fa un parell de setmanes el meu ús del cercador de tota la vida ha decrescut moltíssim. Per què he de demanar-li al buscador que em llisti tot de possibles resultats -on hauré després de triar quin és el web que em dona allò que cerco realment- si senzillament li puc preguntar al meu assistent personal que em generi exactament el que vull sense palla pel mig? A sobre m'ho contesta en l'idioma que vull, en el registre que li demano, amb la llargada que jo considero oportú i posant el focus en l'aspecte que més em convé.

Però la potència de l'eina no queda aquí, de la mateixa manera que parla tots els idiomes del món -el català el parla molt bé, gairebé no fa cap error-, perquè s'ha entrenat empollant diccionaris, fòrums de dubtes lingüístics i llibres de normes idiomàtiques, resulta que també s'ha estudiat tots els llenguatges de programació, els seus diccionaris i normes, i els seus fòrums de dubtes i reptes resolts per part dels humans. És a dir, que no només és capaç de generar-te un guió d'una obra de teatre, un menú setmanal sense lactosa o de, si insisteixes, fer-te una proposta per reduir la fam al món, sinó que pot programar-te un algoritme de mitigació de la fam que inclogui passos com ara recopilar dades sobre la producció i el consum d'aliments, identificar països amb excedents i dèficits, i crear un sistema per emparellar els aliments en excés amb països en necessitat. Vaja, que l'ésser humà ja ha inventat una màquina que programa sorprenentment bé senzillament donant-li ordres com si estigués interactuant amb un altre humà. És molt gros. Quan li vaig demanar que em convertís un tros de codi de fa 10 anys fet amb Javascript, Jquery i PHP, cap a React JS amb TypeScript, i va funcionar, vaig pessigar-me.

Davant d'un artefacte futurista com aquest, una de les preguntes que venen al cap és com pot ser que aquest servei no l'hagi aconseguit llençar Amazon, Google o Microsoft, i l'hagi globalitzat una empresa que es va fundar tot just fa 7 anys. La resposta més probable és que els grans no hagin invertit prou perquè els feia por que una intel·ligència artificial humanitzada digués disbarats o imprecisions i se les carreguessin com a empresa, o bé que ja faci temps que han arribat a tal nivell de perfeccionament en IA, però no s'han atrevit a fer un servei obert al públic per si la maquineta es posava a dir vives a Franco. Amb això en ment, però, s'ha de dir que la gent d'OpenAI ha treballat molt bé el control dels disbarats que pot arribar a dir la intel·ligència artificial. Si li demanes que et faci un al·legat homòfob o racista, no només s'hi nega, sinó que et desgrana molt educadament un text argumentatiu contrari al que li has demanat. És interessant de saber que el CEO d'OpenAI, Sam Altman, va donar 250.000 dòlars per finançar al Partit Demòcrata. I intentant fer-li dir bestieses a la màquina t'adones que se cenyeix força a la lògica demòcrata americana. I sí, si t'ho proposes, li pots fer dir bestieses, tot i que a mesura que han anat passant els dies cada cop costa més.

Així, el potencial transformador de ChatGPT, o de la seva lògica tecnològica, té un poder disruptiu clar. No només democratitza l'accés al coneixement i a l'entrenament ultrapersonalitzat, sinó que lògicament condueix a canvis significatius en el mercat de treball, ja que molts rols esdevenen obsolets, i d'altres necessiten menys mans. Avui, qualsevol empresa necessita menys hores humanes invertides en programació que fa un mes. Un professor necessita menys hores per planificar les seves classes o fer unes diapositives, i només pot tenir la seguretat que un problema complex de matemàtiques, llengua o socials ha estat resolt per l'alumne si està fet a mà i sense un mòbil a l'abast. Els exàmens online han deixat de tenir sentit tal com els coneixem i la resolució de projectes s'haurà de replantejar. En tants sectors com es vulgui pensar, s'hi trobaran disrupcions. És curiós com ens dèiem que els oficis que més aguantarien l'automatització eren els creatius, però la intel·ligència artificial GPT3.5 de ChatGPT o els generadors d'imatges Dalle2 i Stable Diffusion d'aquest 2021, ens han ensenyat que anem en direcció totalment oposada: la força de treball manual serà la darrera que caurà. I va per llarg. Qui ha de patir és qui treballi amb un ordinador a davant.

No trigarem a veure competidors d'OpenAI llençant productes del mateix nivell que ChatGPT, però allò que farà la partida interessant serà amb quines dades haurà estat entrenada cada intel·ligència artificial. Si totes beuen del mateix cantó (Wikipedia, Twitter, Reddit...) acabaran sent semblants. La batalla que ve, per tant, serà per les dades que nodriran aquella empresa o aquella altra. Què passarà si una IA ha estat entrenada amb unes dades que l'altra no té? Per exemple, què passaria si una d'aquestes IAs només s'entrena amb fonts anglosaxones? Doncs essencialment estaríem fent que l'assistent resolgués problemes amb lògica anglosaxona. Això, a nosaltres, com a nació mitjana ens posa uns deures molts clars: hem de ser capaços de generar bases de dades etiquetades i indexades com pertoca amb tot el que hem creat fins al moment, també de coses encara avui no digitalitzades. Així, qualsevol empresa que vulgui entrenar la seva intel·ligència artificial amb els continguts que la nostra cultura mil·lenària ha anat creat, ho podrà fer amb facilitat. Espero que es faci cas als científics de dades catalans i que hi hagi bon govern perquè no quedi ni un vers, ni una biografia, ni una revista comarcal sense ser digitalitzada i etiquetada com pertoca per poder plantar-nos al futur.