Molt es parla aquests dies de l’apagada informativa, entesa com la manca de notícies per part del poder públic durant potser massa hores després que l’altra apagada, l’elèctrica, es produís. Poc de concret ens podien dir, donat que a hores d'ara continuen sense saber què va passar (no sé si és més greu això, o que, sabent-ho, no ens ho vulguin dir). Se’ls recrimina que no intentessin acomboiar la població, almenys en dir que eren al seu costat i que el que passava al seu barri o carrer s’estenia més enllà de l’horitzó. Manca d’empatia, o de coneixement de la psicologia de masses. Encara sort de la ràdio, que pel fet de ser encara analògica, va arribar fins als transistors de piles o les ràdios dels vehicles recordant que potser tot no ho hauríem de vincular al núvol aquest que no sabem on para.
L’apagada informativa a hores d'ara encara existeix, ja que programes radiofònics o televisius, columnes d’opinió com la que era escric i canals diversos més o menys especialitzats en la matèria continuen especulant a partir de “dues línies d’investigació” que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha desmentit, malgrat la lloa feta a les renovables: o bé algun malfactor més o menys geoestratègic ha atacat d’una manera o altra el nostre sistema (que demostra així ser menys invulnerable del que fa no gaire afirmava l’endollada via porta giratòria -i com tants altres- Beatriz Corredor); o bé per excés d’energia en xarxa i/o per defecte de mecanismes d’estabilització de les oscil·lacions que això produeix, el sistema ha petat sense dolents que hagin col·laborat en la desfeta. Doncs no sé què és pitjor des del punt de vista governamental. Per molt que es vulgui atribuir als “operadors privats” el desfici, el regulador màxim és l’Estat i semblaria que, com Mazón, i metafòricament parlant, era a les seves coses al Ventorro o homòleg.
Però res és del tot negatiu. Amb l’apagada informativa en què encara som, durant una estona vàrem poder gaudir de l’apagada desinformativa. Sí, és cert, no del tot, perquè la ràdio permetia a algun opinador dir autèntiques bestieses; però era molt menys del que és habitual a les xarxes, on Elvis Presley o Michael Jackson encara són vius, on la terra és plana “perquè ho he comprovat”, i on la colla de trols pagats pels partits polítics feien molta més feina de rentada de cervells de la que, argumentari en mà, poden fer des d’una tertúlia front veus alternatives que els puguin desautoritzar.
La llàstima és que no podem desitjar que, en aquest aspecte, l’apagada desinformativa durés més; però hauríem vist no sols la desesperació dels trols i els seus finançadors, també la síndrome d’abstinència de quants viuen penjats del mòbil i, per què no, també com en la gent es despertaven competències que tenim des de la cova, com orientar-nos en l’espai, encendre un foc o reparar una eina o un vestit. Fins i tot ens hauria permès adonar-nos que hi ha algú al seient del costat dins l’autobús.