En el passat clàssic entre Barça i Reial Madrid vaig constatar com la publicitat d'apostes on-line de futbol ha desplaçat, en els canals de pagament, a la de cotxes, telefonia, cerveses i perfums. Fins a sis anuncis d'empreses d'aquest sector varen precedir al partit en l'hora que milions de persones estàvem davant la pantalla. Imatges dels jugadors mundialment més seguits com a reclam.

Només en 5 anys les empreses d'apostes esportives, especialment futbol, han omplert de patrocini i publicitat als grans equips i partits de ressonància mundial.

Segons dades publicades oficials a Espanya la penetració del joc on-line ha crescut des del 2011 al 2015 un 30%; d'aquests, ja la meitat, són apostes esportives amb més de dos milions de persones actives. L'any 2011 es regulà aquest joc on-line a Espanya, a través de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, creant un Observatori de seguiment.

El mercat del joc a Espanya, segons dades oficials 2013, va arribar a 33.396 milions d'euros. Un 31% loteries, 27% màquines escurabutxaques, 17% apostes, 11% casino, 5% Bingo i la resta, altres minoritaris i locals. Dins el joc on-line gairebé el 50% són apostes, 25% casino, 21% pòquer, 5%  jocs atzar i 1% Bingo. L'any 2015, el joc on-line, va ascendir a 8.562 milions front 6.564 milions l'any 2014. Les apostes del futbol són les grans beneficiàries amb milions d'inversió de les empreses, ja globals, en publicitat en els canals de televisió per pagament, especialment. Els jocs presencials van a la baixa i creix el joc a través d'internet. Les empreses clàssiques dels jocs presencials, màquines escurabutxaques i casinos i altres vinculades a cadenes de comunicació han entrat plenament en el negoci global en línia.

Estem davant, doncs, d'un fenomen preocupant? El joc on-line pot esdevenir un problema de salut pública, dins les noves socio-addiccions? La nova ludopatia?

De moment, almenys cal transparència, anàlisi amb rigor de les dades i estudis sociològics, sanitaris i socials davant el joc no presencial, amb creixement exponencial només en 5 anys. Debat i consciència pública.

Entre 2007-2008 a Catalunya s'efectuà un estudi epidemiològic del joc a Catalunya. La Dra. Àngels González (experta internacional en ludopatia; psicòloga clínica de llarga trajectòria a l'Hospital de Bellvitge, Hospital de Mataró i actualment a la Universitat de Yale col.laborant amb la Universitat de Vic-Central de Catalunya) i la Dra. Rachel A.Volberg (Gemini Research, Ltd Northamptom, USA) lideraren l'estudi que va concloure que la prevalença del joc de risc, en adults, era del 2%. La del joc problemàtic del 0,5% i del joc patològic dels 0,2%.

En aquell moment, el joc no presencial era minoritari. Les seves aportacions i les unitats de ludopatia de la xarxa sanitària de Catalunya varen identificar les alertes en l'àmbit de salut, social i polític. Segons el darrer estudi de prevalença a Espanya (2015), el 0.9% de persones són jugadors amb patologia addictiva, el 1% joc problemàtic i 4,4% joc de risc.

En la transició cap a joc de risc fins arribar a la ludopatia s'hi descriuen factors genètics, psicològics i socials. Les addiccions afecten als receptors de diferents neurotransmissors. La serotonina està relacionada amb la impulsivitat i la compulsió.

La norepinefrina en l'excitació i en el plaer en les noves sensacions i la dopamina en la recompensa, en les dependències. Les personalitats impulsives són més propicies a addiccions a les xarxes socials i al joc on-line.

Està descrit que els trastorns d'ansietat, de l'aprenentatge, el TDAH (trastorn amb dèficit atencional amb hiperactivitat), el consum alcohol i altres substàncies són més prevalents entre les persones amb ludopatia. El jugador on-line més freqüent és un home de 25 a 35 anys (70% homes, 30% dones) encara que està augmentant entre 16 a 25 anys. En estudis efectuats a diversos estats del món, es constata com creix la taxa de jugadors en apostes entre adolescents i el joc patològic que suma a l'addicció a les xarxes socials. A Noruega juguen 2,5% dels adolescents, a Austràlia 6,7%, a USA 3,5%, i a Brasil 2,8%.

Hi ha debat entre la comunitat científica en relació a la publicitat dels jocs en línia a televisió, a internet i a les xarxes socials i, en especial, dels efectes en els menors. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va redactar un informe de recomanacions entorn els menors i la publicitat dels jocs d'atzar en línia, alertant que cal regular. L'accés universal a les TICs dels joves junt a una promoció molt atractiva, de recompensa fàcil, immediata i baixa consciència d'addicció poden suposar un risc per la salut mental i acabar esdevenint un problema de Salut Pública i Salut Social.

Altra qüestió que cal debatre entorn del joc és la fiscalitat. L'estat espanyol ingressa pel joc més de 3.500 milions d'euros, en especial gràcies a la Loteria Nacional. El joc on-line, que va moure més de 8.500 euros, va ingressar per impostos entorn de 140 milions, entre IRPF i impost societats; aquesta mateixa quantitat les empreses gastaren en publicitat i màrqueting. Els tributs del joc a Catalunya pujaren a 241 milions el 2011 i a 199 el 2015.

L'exponencial creixement de les apostes en línia ens obliguen a prevenir aquesta addicció, a fer diagnòstic dels factors de risc i precoç del joc problemàtic i del patològic. Cal debat i control entorn la publicitat i el patrocini de les empreses, promoure test d'autoavaluació i sol·licituds d'autoexclusió. Noves formes i més generalistes del joc que ens interpel·len a tots i molta cura amb els adolescents i joves.

El joc forma part de la vida de la majoria de les persones i cal invertir en la salut emocional i social per poder fer un joc responsable. L'any 2005, dins el Pla Director de Salut Mental i Addiccions, es creà el pla reordenació d'atenció al joc patològic i altres addiccions comportamentals. La primera Unitat d'atenció a la ludopatia va ser a l'Hospital de Bellvitge l'any 1987; des de llavors s'han anat creant fins a 11 unitats especialitzades. L'any 2015 aquestes van atendre a 1.600 persones, 879 primeres visites. El Pla Integral de Salut Mental de Catalunya integra diferents departaments (Salut, Educació, Interior, Presidència, Afers Socials, Justícia) a aquests programes.

Cal consciència col·lectiva i debat públic amb la comunitat científica per revisar les polítiques.