Per allà el 2014, pocs mesos després de sortir de la facultat, ens vam comprar l'Oculus Development Kit 2 a mitges amb un amic. Les Oculus Rift eren aleshores les ulleres virtuals beta que havien de revolucionar la realitat virtual immersiva i a l'start up on jo treballava en començaven a desenvolupar entorns immersius per clients techies susceptibles de voler ser convençuts amb qualsevol invent estrafolari, com va ser, per exemple, una immobiliària que va pensar que es faria d'or digitalitzant totes les seves propietats i creant un software per carregar entorns immersius.

De l'start up estant, i havent provat el trasto durant hores, vaig fer un petit web i un anunci enfocat a llogar les ulleres Oculus perquè vaig pensar que tot allò tenia més recorregut com a gadget per fer-se el xulo a fires i esdeveniments que no pas per desenvolupar software immersiu, ja que en cinc de minuts de marejada en tenies prou i, per tant, la venda de programes i entorns tenia poc recorregut econòmic i poca escalabilitat. Aquell mateix any, Google va enterrar les seves ulleres de realitat augmentada, les Google Glasses.

El fracàs amb el Development Kit 2 de les Oculus va ser absolut i amb el meu amic encara fem broma de la pèssima inversió que va ser comprar-nos el trasto: vam veure més d'hora que tard que unes ulleres de realitat immersiva són la cosa menys ergonòmica de la història, una d'aquelles idees de les pel·lícules que voler-les implementar és intentar fer passar el clau per cabota. Tot i així, alguna cosa li veuen els magnats de la tecnologia perquè Facebook comprà Oculus al cap de poc, i encara avui continua encaparrada a cremar bitllets al seu Metavers després que Sony, HTC i companyia tampoc hi hagin pogut fer res decent en una dècada, més enllà de videojocs interessants en els quals els usuaris juguen unes setmanes, però acaben tornant a la pantalla de tota la vida.

I ara, gairebé 10 anys més tard, Tim Cook ha decidit que li toca a Apple (l'empresa que no inventa res però sap trobar-li el moment, el màrqueting i l'ergonomia a cada avantguarda), sumar-se a la festa antiergonòmica amb les seves noves Apple Vision Pro. Així, aquesta setmana s'han presentat en societat aquestes ullerotes amb dotze càmeres incorporades per captar tot allò que se't projectarà a dos dits dels ulls, cinc sensors de moviment que captaran el moviment de les teves retines i els moviments del teu espai exterior, una pantalla pel cantó de fora que simularà els teus ulls, i una autonomia de només dues hores de bateria que no et permet acabar de mirar Matrix si no estàs endollat a la corrent.

Resulta curiós veure un vídeo de Steve Jobs opinant sobre realitat virtual l'any 2005 enfotent-se'n conjuntament amb un periodista sobre com d'aparatós és dur un casco tapant-te els ulls, i que divuit anys després les Apple Vision Pro siguin ben bé això. De fet, ni s'han atrevit a dir públicament quant pesen, però només de mirar el producte ja es veu que no ofereix cap novetat de format respecte les Meta Quest Pro (l'evolució de les Oculus que dèiem abans) de Zuckerberg. Potser per això Tim Cook ha evitat posar-se les Vision Pro en cap de les presentacions del producte, contravenint la tradició de Jobs d'estrenar el producte lluint-lo en primera persona. Tal vegada es va imaginar un mem seu d'aquí a uns anys amb l'arriscada aposta perduda i amb ell de passerell.

En tot cas, com podeu veure, un servidor no hi posaria ni un duro en tot plegat. Penso que la feina tecnològica que ens pertoca avui és desenvolupar eines que ens facin més capaços i menys enfocats, més funcionals i menys dopamínics, filosofia diametralment oposada a la lògica de les ulleres virtuals. Fins que no inventin unes lentilles capaces de carregar la tecnologia que duem als mòbils, jo posaré els calers a la intel·ligència artificial i a tot allò que és necessari per fer-la córrer: que ells posin calers a substituir els nostres ulls per dotze càmeres, que jo els posaré a llocs com Nvidia que són la clau de volta d'una IA antimonopolística que faci aflorar una tecnologia alternativa adaptada als nostres sentits i naturalesa social.