El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha plantejat a la UE un ajustament de 8.000 milions d’euros de les administracions públiques per tal de complir amb l’objectiu de dèficit fixat per Brussel·les. Aquesta és la proposta que portarà el 27 i el 28 de juny davant el Consell Europeu per exhibir el seu pla d’austeritat.

Ha decidit rebutjar un augment de l’IVA, ja incrementat prèviament, la revisió a l’alça de l’edat de jubilació –tot i endurir l’accés a les pensions- i més canvis en el mercat laboral per complir amb les exigències comunitàries. Ha tirat per aquí per no complicar-se, però sense pensar, com sempre, en les conseqüències nefastes que això pot tenir per a les comunitats autònomes com Catalunya en funció de com s’apliqui la seva proposta. La seva idea és clara: una competència, una administració, i això pot comportar grans perills perquè qui duplica és l’administració central que ha fet transferències sense reduir estructures administratives.

Amb la reforma de les administracions públiques Rajoy situa Catalunya en una situació molt complicada. Si l’estalvi de 8.000 milions d’euros ha de suposar la creació d’una administració més austera i eficient, amb una racionalització de les estructures, evitant duplicitats, suprimint ministeris sense competències i organismes estatals dels que ja disposen les comunitats tot anirà pel bon camí, oli en un llum. Ara bé, a l’aprimar l’administració pot succeir que això en realitat es tradueixi d’una altra manera completament diferent. Ens podem trobar davant d’una nova recentralització, que no es retalli l’administració central, sinó que es buidin de competències aquelles comunitats que les tenen transferides des de fa anys. Rajoy pot pensar en fer-ho, perquè ja ho està fent.

L’Estat espanyol no pot retallar aquests 8.000 milions d’euros de l’administració autonòmica i de la local perquè aleshores els governs com el de la Generalitat de Catalunya es quedarien sense recursos per a les persones, per als serveis dels seus ciutadans i especialment per els més vulnerables. Tot això pot suposar un retrocés en l’estat del benestar. Si la reforma de Rajoy es converteix en un exercici de recentralització –com tot sembla indicar- suposarà una retallada més dels nostres recursos com a país, de les nostres competències i de la nostra llibertat. Això no ho podem permetre.