Un maltès s'adreça a la Unió Europea per fer una petició i ho fa en la seva llengua. Un català, si ho vol, ho podrà fer en castellà, italià, croat, danès o suec, si en sap, però no ho podrà fer pas directament en català. Aquest cap de setmana se celebra el Dia Nacional de les Llengües Europees, i els parlants de maltès, que són uns 400.000, poden dirigir-se a la Unió Europea en la seva llengua, però els 10 milions que parlem català no.

Aquelles llengües que són oficials a Europa, 24, per ser-ne precisos, gaudeixen d'una oficialitat que ens exclou als catalanoparlants des de fa anys. Només 24 són les llengües que Europa identifica com a oficials i, nosaltres, seguim essent exclosos d'un reconeixement que infravalora la llengua que parlem, i que va encara molt més enllà. La nostra identitat lingüística, els nostres drets com a parlants i ciutadans de la Unió Europea i la manera en què ens veu i ens coneix la resta del món es veu afectat per aquest menys teniment institucional incessant.

Per què la 13a llengua més parlada de la Unió Europea continua sent infravalorada d'aquesta manera? Després de més de 30 anys de demandes i peticions, el risc d'exclusió i la realitat de pèrdua d'una llengua com el català hauria d'alarmar-nos a tots. L'estat espanyol podria presentar la petició perquè el català esdevingués oficial a la Unió Europea, és la manera més fàcil i ràpida per fer-ho possible, però no ho ha fet i no ho farà perquè continuen menyspreant el català i defensant la superioritat lingüística del castellà. La discriminació a les llengües minoritzades per part de l'estat espanyol i de la Unió Europea s'ha de contemplar i assimilar com una classificació dels catalanoparlants com a ciutadans de segona. No podem permetre que es perpetuï més aquesta situació.

En el Dia de les Llengües Europees, els catalans exigim que es reverteixi aquesta situació, no volem trobar-nos exclosos ni discriminats. El bloqueig polític i institucional frena l'avenç del català i fa que una llengua parlada per 10 milions de persones i present en quatre països d'Europa segueixi sense els reconeixements legals dignes dels seus parlants.

No hem de caure en l'error de pensar que tot ens queda lluny, el català necessita ser oficial més enllà de les nostres fronteres i és en mans de tots, institucions, organitzacions i ciutadans fer-ho possible. L'emergència lingüística que pateix la nostra llengua demana la implicació ferma i constant de cadascun d'aquells que la parlem i la sentim, el català necessita ser defensat, reconegut i valorat i només exigint el reconeixement que es mereix podrem remuntar la situació actual.

Mentre la Unió Europea continua, per 19è any consecutiu, celebrant sense els catalanoparlants el Dia Europeu de les Llengües, nosaltres seguirem treballant per revertir la situació i per protegir, promoure i defensar la llengua catalana.