Encara que l'espasa més tocada aquest estiu, com passa també durant tot l’any, deu ser alguna de les rèpliques d’Excalibur als parcs de Disney que prometen reialmes a qui les arrenqui de la roca on són clavades (després hi ha un forçut que n’arrenca una i res de res), la que ha generat més controvèrsia aquest agost és la de Simon Bolivar. No ha estat per ella mateixa sinó per si s’aixecava el rei d’Espanya Felip VI en el moment que li passava pel davant, durant la presa de possessió del nou president colombià Gustavo Petro.

Perquè després que constés el seu menyspreu notori, i el rei Felip quedés assegut en una tribuna enmig de la resta de convidats, com ara els presidents de Xile, l’Argentina o Mèxic dempeus, també han sortit fotos amb l’espasa duta en horitzontal i el rei en vertical, dret. Però el gest ja està fet, i l’esbroncada que va rebre el monarca també, i la política i encara més la monarquia viuen dels símbols i dels gestos. I a l’antic imperi cada vegada es qüestiona més el paper de la monarquia espanyola i si hauria de demanar perdó pel genocidi que va comportar en el seu moment.

Ves a saber si Felip VI no ha paït encara la descolonització, i si veuen en la figura del llibertador Bolivar, la d’un traïdor més a les essències gravitacionals. I encara més, ves a saber si la Corona no perdona les piulades de president Petro de fa cinc anys, on denunciava la repressió policial de l'1-O, que va veure sobre el terreny. Petro va ser a Barcelona el 2017 i deia a Twitter que "Espanya s’havia convertit en una dictadura a Catalunya. En aquest moment sobrevolen helicòpters. Es repetirà 1936?".

El qüestionament de la qualitat democràtica d’Espanya el 2017 deu haver pesat més en el monarca del discurs que el 3 d'octubre legitimava les porres i la brutal resposta policial davant de les cues de gent que votaven, que no pas la pèrdua de l’imperi colonial, que ja han anat rememorant des de fa 30 anys amb els 500 años del descubrimiento, que va coincidir amb Jocs i Expo, o ja sigui amb els lligams del Cervantes, per molt que ara se li demanin actes de constricció. El rei que no té problemes per retratar-se amb els representants de VOX, ja sigui a Palma, ja sigui a Osca, allà on se’l reclami, sí que ha generat un conflicte per la part republicana del govern de coalició espanyol: Unides Podem. El PSOE està més per deixar tancada la memòria durant 50 anys, i que aquest foc no s’afegeixi a tota la resta que cremen a la península.

El ministre Bolaños ho ha qualificat d’intranscendent. Gràcies a la polèmica s’ha refrescat que la càrrega simbòlica de l’espasa de Bolívar era més forta pel president Petro, que quan era membre dels M-19, la van robar el 1974 de la Quinta Bolívar com a forma de protesta, i després d’estar més amagada (fins i tot a Cuba) que les urnes de l’1-O, la van acabar retornant al president Cesar Gavíria com a senyal de pau i quan el grup guerriller es va dissoldre el 1991. I encara ara el president colombià sortint Ivan Duque no ha cedit l’espasa per aquest acte de presa de possessió, i ha estat el mateix Petro ja president qui l’hi ha fet aparèixer. Potser pel cap de Felip VI hi ronda el segle XIX, que a banda de l’alliberament colonial, també va ser època d’espadones, aquests canvis de règim a cop d’aixecaments militars. Si ronda per Reus pot passar per l’ajuntament on hi ha exposada la del Prim.

El general liberal que en el seu moment va apostar pels Saboia i no pels borbons, i que va morir en l'atemptat al carrer del Turco de Madrid. L’espasa la va lliurar a la ciutat des del balcó de l’ajuntament el 15 de maig de 1860, en un discurs on va recordar que l’havia brandat a Castillejos, a Tetuan, o a Wad –Ras , i potser Felip VI tampoc s’aixecarà si li fan marcar el pas davant seu. És clar que l’espasa que li deu rondar més pel cap és la de Dàmocles. La que Ciceró referència a les Tusculanes (a casa tinc les Catilinàries, amb aquella arrencada famosa que sempre entonava un professor de llengua a l’institut “Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?”, i ara he refrenat el desig de comprar per Amazon aquesta altra peça clau de l’escriptor llatí).

Allí Ciceró explica una història del segle IV aC sobre Dàmocles, que vivia a la cort del tirà de Siracusa, Dionisi I, i que envejava el seu poder i felicitat. El tirà li cedí per un dia el seu tron però va posar una espasa penjada damunt del seu cap sostinguda per una crin de cavall. L’amenaça constant que caigués damunt seu és el que ens queda de l’expressió, per molt que Dionisi volgués fer notar a Dàmocles la responsabilitat que té un governant. L'espasa de Dàmocles penja sobre la corona espanyola, més que la de Bolivar, però mentre la crin de cavall no es trenca, Els Pets, de gira amb el nou disc 1963, podrien afegir alguna tornada més sobre el rei d’espases, el de bastos o el de cadires, al seu himne que canten a tots els concerts: Jo vull ser rei.