Al cor de la vella Europa creix l’extrema dreta i arriba a ser primera força política electa en alguns països. Ja no són avisos puntuals, ja no són bons resultats en països considerats perifèrics... L’extrema dreta és primera força a França, també a Itàlia, a Àustria, segona a Alemanya, tercera a Espanya...
A França, Emmanuel Macron, el president de la república, ha reaccionat ràpidament. Ho ha fet fins i tot abans de comunicar-se els resultats oficials. Ha convocat eleccions legislativese per d’aquí a poques setmanes, quan no fa encara dos anys de les eleccions anteriors. Ell es mantindrà en el poder, però caldrà veure quina configuració tindrà la nova Assemblea Nacional que ara ja està dissolta. Veurem què implica aquesta decisió. Vol fer un Pedro Sánchez? Vol intentar provocar una reacció com va fer el president espanyol després dels mals resultats que va obtenir el PSOE a les municipals? A les eleccions del 23 de juliol es va frenar l’aliança de PP i Vox per arribar a dominar el Congrés dels Diputats i obtenir la presidència del govern. Veurem què passarà a França. Però més enllà del que passi en un país concret, més enllà del que passi electoralment, convindria plantejar-nos com cal respondre al creixement electoral de l’extrema dreta. Ens prendrem seriosament l’extrema dreta?
Què vol dir prendre’s seriosament l’extrema dreta? Des que van començar a créixer i guanyar presència les opcions d’extrema dreta hi ha hagut un debat sobre què cal fer. Fer cas del que proposen i contestar-les? Invisibilitzar-les o menystenir-les? Però el que han acabat fent una part important dels partits polítics i dels mitjans de comunicació ha estat compartir les idees expressades per aquestes organitzacions. Dit provocativament, hi ha qui ha considerat que la manera d’acabar amb l’extrema dreta era dir i fer una cosa semblant al que diu i vol fer l’extrema dreta. Hem vist partits i mitjans que no acceptarien mai ser definits com d’extrema dreta actuar d’aquesta manera. Hi ha persones que potser no acceptarien mai ser definides com d’extrema dreta dir i fer coses d’extrema dreta. Aquestes maneres de fer són part del fonament del creixement de l’extrema dreta.
L’extrema dreta creix perquè no diu res tan diferent del que diuen partits que ja han governat i que es consideren legítims. L’extrema dreta creix perquè diu que resoldrà allò que altres partits que ja han governat no han resolt. L’extrema dreta es vista per una part de la societat com una alternativa a allò que no ha funcionat. Diuen coses no tan diferents que són vistes com a preferibles i més atrevides per ser la falsa drecera, que hi ha qui creu certes, per resoldre aquests reptes.
A parer meu, prendre’s seriosament l’extrema dreta ha de passar per enfrontar els reptes que tenen les nostres societats evitant les falses dreceres que ens desinformen i ens enganyen. Ha de passar per defensar els drets que han de tenir garantides totes les persones, sense que els drets d’algunes suposin la vulneració d’altres. Ha de passar per defensar la vida del planeta i totes les vides que hi viuen. Prendre’s seriosament l’extrema dreta ha de passar per obrir tots els debats que calguin per aconseguir fer front a les necessitats i a les pors que tothom pot tenir. Prendre’s seriosament l’extrema dreta ha de passar per crear democràcia i aprofundir-la fins que aquestes necessitats i aquestes pors no siguin la munició d’atacs i d’aquesta extrema dreta creixent.