Sembla que ho hagin triat expressament: Vox exigeix la derogació de la llei de violència de gènere per votar el candidat del PP d’Andalusia, i una dona és assassinada per la parella a Cantàbria. Per si algun despistat no tenia clar de què anava aquesta legislació que l’extrema dreta troba inacceptable. No he vist condemna de l’assassinat al compte de Vox. Al revés, el partit de Santiago Abascal ha fet allò que se’n diu "sostenella i no enmendalla", és a dir, refermar el seu repte a Pablo Casado i Albert Rivera: "si ens voleu, ja sabeu què toca", o alguna cosa per l’estil.

Que no se sorprengui ningú, estan crescuts i marquen territori. Els agrada el paper de nens dolents. I als que els voten, també. En l’aniversari de la presa de Granada el 1492 han fet un comentari que sembla tret directament de l’Enciclopèdia Álvarez, el manual de l’escola franquista. Parlen d’homenatjar els espanyols (sic) que van fer fora els invasors musulmans… que feia 800 anys que estaven allà! No està malament com a invasió. Diria que els soldats cristians d’Isabel la Catòlica no tenien majoritàriament arrels andaluses, i en canvi molts habitants de Granada devien portar generacions i generacions vivint allà; jo mateix no sóc capaç ni de tirar enrere 130 anys per rastrejar els meus orígens familiars. I no oblidem que des de la caiguda de Granada en mans dels Reis Catòlics fins ara han passat 500 anys, 300 menys que els que van estar-se els musulmans a la península.

Però Vox ja se sap què és i què representa. Aquí el paperot el tenen PP i Ciutadans. Han estat agafant idees del seu discurs per treure vots, i l’han fet créixer. El que deia Pablo Casado sobre l’arribada de Colom a Amèrica també feia ferum d’Enciclopèdia Álvarez, i Rivera va afirmar que la gent que arriba en pasteres a les costes d’Almeria ho fan perquè volen ser espanyols (Després menystenim les assignatures d’Humanitats, i jo crec que haurien de ser un test obligatori per assumir qualsevol càrrec públic: també a Catalunya).

Potser era només parole parole de campanya electoral. Però ara ha arribat el moment de debò: tenen prou punts en comú amb l’extrema dreta per casar-s’hi -acceptant, per exemple, que la xacra de la violència masclista és una exageració de progrés i feministes- o s’apunten al cordó sanitari? I a tot això, què deu pensar Soraya Sáenz de Santamaria?