El passat 27 de novembre, poques hores després de la proclamació de la mai desenvolupada República catalana, Rajoy va sorprendre a independentistes i unionistes forçant la convocatòria d'eleccions autonòmiques el 21 de desembre. L'objectiu del “bloc del 155” és clar: aconseguir que els partits independentistes perdin la majoria absoluta al Parlament, tancar definitivament el procés i iniciar el desmantellament de les estructures d'autogovern construïdes les darreres dècades.

La culminació d'aquest “somni” de l'unionisme passa per investir un president o presidenta que trenqui amb quasi 40 anys de catalanisme polític al Palau de la Generalitat –primer autonomista, després sobiranista i, finalment, independentista-. Amb un Partit Popular instal·lat a la Moncloa però resignat a lluitar per no ser última força a Catalunya, Ciutadans fa temps que intenta convertir Inés Arrimadas en “presidenciable”.

Arrimadas –que es va trobar amb el càrrec de cap de l'oposició gràcies al fet excepcional que els dos principals partits es presentessin conjuntament- intenta mostrar el perfil més institucional amb visites com la dels darrers dies a Brussel·les. No és una feina fàcil tenint en compte que Albert Rivera insisteix al Congrés en superar el PP per la dreta mentre les bases no tenen aparentment cap problema en manifestar-se als carrers amb ultres de tot tipus.

L'“Arrimadas, presidenta” es podria convertir, paradoxalment, en el millor lema electoral per a un electorat sobiranista que, després dels fets de finals d'octubre, podria acusar una certa desmobilització. La incomprensió sobre els girs entre el 25 i el 27 d'octubre –amb amenaces de l'Estat incloses-, l'excepcionalitat d'una campanya amb candidats presos i altres exiliats i els dubtes (raonables) sobre nous fulls de ruta... quedaran de ben segur superats per l'excepcionalitat que suposa que Ciutadans pugui encapçalar un govern que faci de la situació derivada del 155 la normalitat.

Els socialistes, conscients que Arrimadas polaritza els comicis i pot mobilitzar l'independentisme, han estat els primers en trencar el front unionista i han assegurat que no la investiran. Ara caldrà veure si mantenen la promesa fins al 21 de desembre o és només una estratègia de precampanya.