Potser la branca més cridanera del cas judicial que envolta José Luis Rodríguez Zapatero són les famoses joies. L'expresident ha al·legat que els objectes de gran valor trobats són en part d'una herència i en una altra part de regals institucionals rebuts com a càrrec públic o expresident del govern espanyol. N'estaria buscant els documents que acreditessin aquests orígens. Però més enllà que Zapatero pugui demostrar-ho o no, la trobada de les joies ha reobert la polèmica sobre els regals als càrrecs públics. La regulació es molt clara: es poden acceptar com a part de la cortesia institucional, però s'han de declarar.
Tant la Casa Reial com el govern espanyol, però també altres institucions com la Generalitat o els ajuntaments, tenen les seves pròpies normes per regular la recepció de regals, i fins i tot algunes institucions també li posen transparència. Independentment dels motius pels quals una empresa, organització o institució pot fer regals a un membre de govern, l'administració té un seguit de normes internes per evitar els suborns. I hi ha dos principis molt clars: tot regal que s'excedeixi de la cortesia ha de ser rebutjat i aquells que tinguin un valor molt elevant han de passar a ser propietat de les institucions.
Zapatero va implementar el codi de bon govern
Ironies del destí, va ser el mateix Zapatero qui va crear la regulació d'aquests obsequis a través d'un codi de bon govern impulsat el 2005. El text deixava molt clar que s'ha de rebutjar qualsevol regal que s'excedeixi de la cortesia o de gestos institucionals habituals. Tot allò que "pugui condicionar l'exercici de les funcions", resumeix el text. En el cas dels obsequis que tinguin una "significació més gran", passaran a ser propietat de les institucions de l'Estat. Això, evidentment, inclouria Zapatero durant la seva etapa com a president en tant que funcionari públic.
La llei de transparència aprovada pel PP de Mariano Rajoy -podria ser una altra ironia- el 2013 derogava el codi de conducta de Zapatero però, com que en realitat mantenia el text d'igual manera, li va acabar donant rang normatiu. Altre cop, limitava els regals als gestos socials o de cortesia, i deia que els de gran valor eren propietat de l'administració. Però, en paral·lel, no marcava límits. I aquest és un dels grans problemes de la llei. No es poden acceptar regals de gran valor, d'acord, però què és allò que es considera excessiu i què s'emmarca en la normalitat?
Aquest és un element interessant en el cas Zapatero, perquè l'expresident, segons algunes informacions, plantejarà que les joies són regals rebuts en viatges institucionals al Marroc quan era president. Els països àrabs són habituals en aquesta tradició, sempre en la fina línia que separa la cortesia de la corrupció. Un cas similar el plantejava Miguel Sebastián, exministre d'Indústria, que aquesta setmana explicava a elDiario.es que el 2008 el rei de l'Aràbia Saudita va regalar-li un maletí amb joies similars a les de Zapatero. Va entendre que els hi donaven com a ministre i les va dipositar en una vitrina al ministeri.
El codi penal també regula els regals a funcionaris o autoritats, tot i que costa que aquests casos tinguin recorregut legal. Concretament, l'article 422 contempla càstigs per qui rebi "qualsevol regal que fos oferit en consideració a un càrrec o funció" amb penes d'un any de presó i suspensió de feina i càrrec entre un i tres anys. Ara bé, la condició dels usos socials i les costums de qui regala descarta en molts casos el delicte penal. Això té, altre cop, una aplicació pràctica molt clara: un càrrec públic pot acceptar regals de tercers emparat perquè és la tradició de qui el fa.
El Congrés i la Casa Reial són més estrictes
Els regals als presidents són una incògnita més gran, especialment perquè la Moncloa no compta amb un registre de dades que ofereixi informació actualitzada. El govern espanyol assegura que el registre de regals rebuts per Pedro Sánchez es farà públic quan cessi del càrrec. Diferents són els casos de la Casa Reial o el Congrés. La Zarzuela publica anualment els regals que rep la família reial, tot i que encara no s'ha elaborat el de 2025. La mesura la va posar en marxa Felip VI quan va accedir al càrrec i la norma incorpora els mateixos requisits que la llei que s'aplica en el cas dels polítics.
Felip VI va posar en marxa aquesta transparència precisament pels excessos del seu pare. Un dels casos més polèmics va ser el 2011, quan el primer ministre dels Emirats Àrabs Units va regalar dos Ferraris a Joan Carles I, que el seu fill va acabar cedint a l'Estat, que els va subhastar. El canvi de to de Felip VI es va percebre, per exemple, el 2018: l'hereu saudita va regalar joies de gran valor a tota la família reial, però van ser dipositades a Patrimoni Nacional, ens que depèn del Ministeri de Presidència i que guarda tot allò relacionat amb la monarquia.
Similar a la Casa Reial és el que passa al Congrés i al Senat. Altre cop, els regals estan condicionats a la cortesia i molts d'ells acaben dipositats a les estances de la cambra. Ara bé, aquí sí que es posen límits: els diputats no poden acceptar regals superiors als 150 euros o, si ho fan, els han de posar a disposició del Congrés. Els regals, com fa la Casa Reial, també es posen a disposició de la ciutadania amb una simple cerca. Al Congrés, per exemple, l'última actualització sobre els regals rebuts durant la legislatura es va fer el setembre del 2025.
Tampoc és que en aquest registre hi aparegui res comprometedor o poc ètic. La majoria de regals de la legislatura són a la presidenta del Congrés, Francina Armengol. Majoritàriament són llibres que es dipositen a la biblioteca del Congrés, i també hi ha plaques commemoratives, mocadors de seda, bolígrafs o altres elements que se situen en la cortesia de visites institucionals. Potser el més cridaner de l'actual registre és un rellotge decorat que l'ambaixadora de l'Aràbia Saudita va regalar al president de la comissió d'Exteriors, i que no s'ha detallat si es va dipositar o no en algun magatzem de l'administració.
Catalunya va una mica més enllà
Catalunya és, des de 2016, força restrictiva pel que fa als regals als polítics. Ni el president, ni cap conseller ni cap alt càrrec de la Generalitat es poden quedar regals o donacions que vagin més enllà de la cortesia o que siguin algun element commemoratiu. Aquests elements que sí que s'acceptin han de passar automàticament a la conselleria, que és qui decideix què fer-ne. A l'altra banda, el codi de conducta insta els grups d'interès a no donar regals de valor a alts càrrecs “que puguin comprometre l'execució íntegra de les funcions públiques”.
Tots aquests regals es publiquen des de 2016 amb una actualització bastant ràpida. De fet, a 16 de juny ja figures tots els regals de la setmana passada i fins i tot alguns del mateix dia 15. Des del 2016, quan es va aprovar la normativa que obliga a fer públics els regals, s'han registrat més de 10.000 obsequis a alts càrrecs de la Generalitat. Són majoritàriament llibres o elements commemoratius que es produeixen en el marc de visites institucionals. Si són elements que caduquen, com ampolles de vi o fins i tot caixes de pomes, se solen destinar a l'ús de la mateixa conselleria quan organitza actes o bé es donen a entitats solidàries.
La transparència catalana permet fins i tot crear un rànquing de les persones que han rebut més regals des que hi ha dades. Gairebé una quarta part han anat per als presidents: Pere Aragonès en va rebre 1.029; Quim Torra, 731; Carles Puigdemont, 472 i Salvador Illa, de moment, 452. El Congrés no fa pública la llista de regals dels diputats i només revela la de donacions al Parlament. En tot cas, com passa al Congrés, els diputats no poden acceptar regals superiors als 150 euros i, si ho fan, també els han de cedir a la cambra catalana.
