La directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, ha negat haver participat en cap “trama o conspiració” contra la Unitat Central Operativa (UCO) ni cap altra unitat del cos. “Mai he participat en cap campanya de desprestigi contra cap dels cossos, ni influenciada per Leire Díez ni per cap altra persona”, ha apuntat aquest dimecres en una compareixença al Senat. González ha comparegut després que l’UCO apuntés en un informe inclòs en el sumari del cas Leire que va mantenir dues trobades amb l’exmilitant socialista, investigada per l’Audiència Nacional per una presumpta trama per desestabilitzar actuacions judicials que afectaven el PSOE i l’executiu. “Jo no he frenat ni interferit en cap investigació en curs”, ha assenyalat.
Durant la seva compareixença la directora ha explicat que va conèixer Díez durant la seva etapa com a delegada del govern espanyol a la , quan l’exmilitant era directora de relacions institucionals de Correus. En aquest moment, només es van intercanviar missatges relacionats amb la “conflictivitat laboral” que hi havia a Correus, que van causar “diverses manifestacions i protestes” a la capital.
Un cop González va convertir-se en directora general de la Guàrdia Civil, Díez es va posar en contacte amb ella i van quedar en una cafeteria. En total, segons ha explicat, només ha vist dos cops a l’exmilitant socialista, tots per prendre cafè. “Mai he negat que conegués Leire Díez, el que sí que nego és haver-me reunit amb ella, perquè només hi he quedat per fer el cafè”, ha diferenciat. L’UCO apunta a tres trobades, però González només té constància de dues.
González ha explicat que en la segona reunió la militant del PSOE li va plantejar si era possible que el comandant del cos Rubén Villalba, implicat en el cas Koldo, recuperés el seu anterior destí. González ha dit que va denegar aquesta petició “de ple” i que mai més va tornar a veure Díez. Cap de les reunions, tal com ha sentenciat, van ser per participar en campanyes de desprestigi cap a l’UCO. La directora de la Guàrdia Civil també ha desmentit haver adoptat “cap mesura com a element de pressió” contra els agents.
Informacions reservades
Ho ha dit després que l’UCO hagi apuntat que es van obrir diferents informacions reservades, un fet que l’informe relaciona amb la influència que Díez hauria tingut sobre González. En concret, els informes de l’UCO apunten a tres informacions reservades. González ha dit que la primera va durar només unes setmanes, entre 2024 i 2025, i que es va tancar “sense cap responsabilitat ni expedient sancionador”. “Era una investigació per aclarir com es van produir una filtració d’informacions absolutament irrellevants sobre persones completament alienes a la investigació del germà de Sánchez”, ha aclarit.
La segona es va obrir, segons ha relatat, després que un mitjà de comunicació publiqués missatges de whatsapp entre l’exministre José Luis Ábalos i Sánchez. L’exministre va apuntar directament a una filtració per part de l’UCO i el cos va obrir una informació reservada per aclarir-ho. El procediment es va tancar sense iniciar cap diligència, ha dit la directora. L’última informació reservada va tenir lloc durant l'agost de 2025 i es va prendre declaració a diferents membres de la Guàrdia Civil en qualitat de testimonis per una informació apareguda també a mitjans que apuntava a "ingerències” per part del director adjunt operatiu (DAO), Manuel Llamas, a qui acusaven de “comissari polític”
No respon sobre els missatges esborrats
González no ha fet referència en cap moment de la seva declaració als missatges que suposadament va mantenir amb Díez després de saber que aquesta estava maniobrant per desestabilitzar causes judicials. L’UCO creu que ambdues seguien en contacte, però desconeix el contingut dels missatges perquè González va activar l’opció d’esborrar-los automàticament. Vox li ha preguntat per aquesta qüestió, però la directora no ha respost.
El PP, que és qui va reclamar la seva compareixença a la cambra alta, ha carregat contra la directora i l’ha acusat de mentir en la seva intervenció. “Tot són mentides, degradació moral i misèria (...) Ha fet servir les forces i cossos de seguretat de l’Estat per perseguir i treure del mig jutges, fiscals, policies i guàrdies civils”, ha apuntat el senador Luis Santamaría.
