On estem arribant perquè els responsables del camp d'extermini de record més infaust de la història es vegin obligats a demanar públicament als visitants que no frivolitzin a l'hora de fer-s'hi fotos? Fa uns dies, el compte de Twitter del museu d'Auschwitz va lamentar que molts turistes es retratin fent equilibris sobre les vies del tren que va deportar centenars de milers de persones. És delirant veure gent somrient a càmera a pocs metres de les cambres de gas on van assassinar més d'un milió d'innocents.

Escenes similars es veuen cada dia al Monument a l'Holocaust de Berlín, on els vigilants estan constantment cridant l'atenció als improvisats models que s'enfilen sobre els blocs de ciment. La febre de les selfies en l'era de les xarxes socials ha profanat fins i tot els llocs de memòria més sagrats. L'estatització del món ha convertit el turista en un autòmat sense escrúpols obcecat per aconseguir el millor posat.

Aquesta fixació absurda no només és a costa dels morts. Qui no s'ha topat al timeline amb imatges de coneguts abraçant nens en països pobres? Menors de rostres adorables que han conegut un minut abans i dels quals no tornaran a saber mai més res. Van demanar permís als seus pares per retratar-los? Permetrien que un desconegut fes el mateix amb els seus fills?

A més, aquests gestos, sovint inconscients, pretenen disfressar de valors la foto perfecta. Es busca projectar una falsa solidaritat que és en realitat pur egoisme. No es tracta d'ajudar aquells nens, sinó d'utilitzar-los per vendre's a un mateix com algú altruista i compromès. En definitiva, una operació de màrqueting que a l'Àfrica ja s'ha batejat com la síndrome del salvador blanc.

Ni els animals ni les plantes se'n salven. L'obsessió per immortalitzar-ho tot també s'està carregant ecosistemes. És el cas de les illes Phi Phi, a Tailàndia, que han hagut de limitar l'afluència de turistes perquè n'està desapareixent la barrera de corall. O d'alguns safaris africans, on s'altera el dia a dia dels animals perquè els clients aconsegueixin una foto borrosa, a un quilòmetre de distància, que mai es podrà comparar amb la que trobaran a Google.

En el fons, totes aquestes selfies amaguen un desconeixement absolut de la història, del context econòmic global o del medi ambient. Una ignorància que només es pot contrarestar amb més cultura. Perquè és a través de la cultura que desenvolupem la sensibilitat, l'eina que ens obre les portes de l'empatia.

Si no, tant se val a qui faltis al respecte, amb qui mercadegis o contra quina espècie atemptis. Tot sigui per la millor foto i pel màxim de likes possibles. És igual que acabis reduint els viatges a una seqüència d'imatges idíl·liques que no tenen res a veure amb la realitat. Tant és que al capdavall el viatge només sigui una excusa per pal·liar la teva falta d'autoestima.