En les darreres setmanes han crescut les denúncies pel delicte d’odi a Catalunya. Estan afectant tota mena de persones, càrrecs i col.lectius i considero que tenen un clar objectiu: provocar l’autocensura general. Es  tracte de crear un estat generalitzat d’incertesa i d’inseguretat. Llavors els ciutadans acaben pensant allò de "més val callar i no dir ni fer res... no sigui que acabem prenent mal".

Exemples en tenim molts. Polítics? Sí, és clar. Investigació de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i diversos regidors per haver signat un manifest on denunciaven els fets de l,1-0 i els centenars de ferits. Però hi ha més exemples, com els mestres. Els professors de la Seu d’Urgell i de Tremp, concretament, per explicar a classe aspectes del dia de la votació esmentada.

El col·lectiu de periodistes, informadors, humoristes... sempre és present en aquest casos. Cauen les imputacions a gent com l’Eduard Biosca (pel seu personatge Sr. Bohigas); el director de El Jueves o del Vallenc... I també hi ha bombers i fins i tot treballadors de gimnasos de Martorell i de Reus que demanaven fer complir les normes internes a agents de seguretat de l’Estat. Joves de Lleida investigats por repiular...

Aquests dies hi ha un apartat específic a la web del Ministeri de l’Interior. Es diu "Situación en Catalunya" i s’acompanya d’un telèfon i una pàgina web, amb l’apartat de "Protección a las victimas".  Si s’entra dins d’aquest apartat es pot comprovar que les víctimes no són pas els 1.000 ferits i lesionats del primer d’octubre. En realitat es tracte d’un sistema per facilitar que es tramitin les denúncies per odi.

El mateix Ministeri de l'Interior explica que el delicte d’odi es dona quan hi ha violència o discriminació contra un grup per raons racistes, antisemites, religió, ideologia, ètnia, sexe o discapacitat (article 510 del Codi Penal)

Això és un calaix de sastre que ara s’està utilitzant massa sovint i crec que en molts casos amb poc recorregut penal posterior. Però que va estenent una certa por i inseguretat en molts col.lectius.

Exemples, fins ara, de delictes d’odi? L’Audiència Nacional, en sentència del 26/01/2017 , n’ofereix algunes. Són piulades a la xarxa:

17/12/2015: "53 asesinadas por violencia de género en lo que va de año, pocas me parecen con la de putas que hay sueltas."

10/01/2016: "Ya no se ven atentados como los del 11S... si van a masacrar que lo hagan con estilo, vuelve Bin Laden."

Està clar, i ben clar, que això són delictes d’odi i d’incitació a la violència. Com ho van ser molts comentaris a les xarxes després de l’accident de l’avió de Germanwings. Una desproporció evident amb algunes de les denuncies actuals.

Autocensura. La pitjor de les censures. Ah! Quins records dels temps de la transició política.