El futur de Catalunya el decidiran, més d’hora que tard, el conjunt de persones que viuen a Catalunya, de tots els pobles i ciutats del país, amb igualtat de condicions, de drets i deures. Mentre, en l’horitzó de la futura Catalunya-estat d’Europa, s’aventura d’una manera molt clara una realitat present: la fortalesa de la seva capital, Barcelona. Avui en dia el cap i casal de la nació, conjuntament amb el Barça, són els millors ambaixadors que tenim per situar Catalunya al mapa. Una part de la feina, doncs, ja està feta, per la força i l’atractiu de la ciutat.

Per la importància d’una forta capitalitat del país, considero que cal prestar més atenció que mai als resultats del darrer baròmetre d’opinió corresponent al segon semestre del 2012 que va presentar fa uns dies l’Ajuntament de Barcelona. D’entrada, la dada més concloent que ens indica la voluntat de Barcelona en ser el motor capital de l’estat català és l’increment de les persones que diuen sentir-se únicament catalanes, que ha passat d’un 21,5% el desembre del 2011 a l’actual 29,3, un percentatge que sumat als que diuen sentir-se més catalans que espanyols, un 23,5, dóna una idea de la voluntat identitària dels barcelonins i barcelonines. I això independentment de la llengua habitual, que segons el baròmetre és el català per un 53% i el castellà per un 44,3%. Català i castellà seran idiomes oficials a la Catalunya independent del demà.

Des del punt de vista polític, cal també comentar l’espectacular pujada en intenció de vot per Unitat de Barcelona, la coalició formada per ERC, amb Jordi Portabella al capdavant, la Democràcia Catalana de Joan Laporta i Reagrupament: si a les municipals del 2011 la formació independentista va treure un 2,9% dels vots respecte el cens, segons el baròmetre si avui hi hagués eleccions seria d’un 10,6%, fet que els portaria a erigir-se en la segona força política del consistori per darrera de CiU. Amb l’entrada de la CUP a l’Ajuntament de la capital, la majoria sobiranista seria més àmplia que mai.

Barcelona ha de tenir més poder de decisió en la transició nacional cap a la independència, exercint un lideratge clar i convertint-se en un espai de catalanitat entès i compartit amb totes les persones que vénen de fora, respectant, evidentment, les identitats de tots i cadascun de les persones, una ciutat políglota que tingui el català com a element integrador

Una ciutat amb força que assumeixi competències i que posicioni l’estat català al món, una capital cultural, econòmica associada al talent i a la innovació. Els costums, la història, el clima... juguen a favor de Barcelona com una gran ciutat europea de primer ordre. Una capital que el dia que ho sigui d’estat la pot convertir en una de les millors ciutats del món en tots els ordres. Potser en la primera i tot, com ja ho és l’equip de futbol que du el seu nom.