Anys i panys portem els i les barcelonines veient com les oportunitats financeres, comercials, empresarials i turístiques de la ciutat es veuen limitades pels greuges comparatius que pateix enfront de Madrid, justificats sempre per la capitalitat d’aquesta i el disseny centralista de l’estructura territorial i política d’Espanya. El dinamisme i modernitat de Barcelona, la seva emprenedoria i empremta cultural, i la seva històrica vocació cosmopolita la fan mereixedora del rang de capitalitat europea de primera divisió, però la submissió a l’Estat espanyol i a la seva capital li han negat reiteradament.
Les tornes, però, poden canviar a partir del procés que Catalunya ha emprès, inexorablement, cap a la independència. Més tard o més d’hora, Catalunya es convertirà en un nou estat europeu. Així, Barcelona s’equipararà, política i administrativament, a la resta de capitals europees, i aquest anhelat estatus li donarà l’oportunitat de resoldre tantes mancances fins ara enquistades. Alhora que es repensa com a ciutat viscuda, pels seus veïns i veïnes, més proporcionada socialment i per barris, Barcelona, com a capital de la República Catalana, podrà, per exemple, dotar com cal l’aeroport del Prat, millorant i multiplicant connexions aèries; fer arribar les vies fèrries al port; i dignificar infraestructures de ferrocarril, portuàries i de carreteres i autopistes, revitalitzant la seva economia, avenç tecnològic i posició com a capital enormement competitiva.
Les oportunitats de prosperar de Barcelona com a capital de la República Catalana es multiplicaran exponencialment, està clar. Però alhora, la seva responsabilitat vers la resta del país augmentarà de la mateixa manera. El procés d’autodeterminació cívica i democràtica encetat, més que per sí mateix, ens ha de servir per a fer un país més just, pròsper i solidari, i està prou bé que comencem a treballar en la Constitució que el regirà, però també hem de pensar en quina mena de concepció territorial l’ha de definir. Barcelona com a capital de la Catalunya independent no pot reproduir els esquemes injustos que ella mateixa ha patit de l’Estat espanyol; ans al contrari, haurà d’encapçalar la reformulació territorial justa i equilibrada del Principat, amb tot el que això comporta tant política i administrativament, com quant a inversions, infraestructures, equipaments i serveis. I haurà de fer-ho d’una forma generosa, allunyada del paternalisme i amb concepció de país.
I tot plegat, sense oblidar la seva vocació de capital d’una futurible confederació dels Països Catalans. Perquè Barcelona, com a capital de la Catalunya nou estat d’Europa, tindrà també les eines i els recursos necessaris per tal de treballar pel reconeixement i manteniment de les relacions culturals, polítiques i econòmiques que com a membres dels Països Catalans ens són pròpies.
ARA A PORTADA
-
7.400 pisos en deu anys: les compres de la Generalitat i Barcelona en plena crisi habitacional David Cobo
-
Què és el tanteig i retracte, la via a l'alça per comprar pisos privats i fer-los públics? David Cobo
-
«Al call center atenem unes 80 trucades diàries i ens donen 10 segons entre una i l'altra» Marc Orts i Cussó
-
-
28 de maig de 2014
Et pot interessar
- Una convivència impossible Aleix Sarri i Camargo
- Ampliar l’Aeroport contra el Meteocat Jordi Mir
- L'Espanya que torna i el pròxim procés Eduard Voltas
- Regals enverinats Clara Tena
- Sixena: més guerra freda contra la catalanitat Ferran Mascarell
- La diferència entre federalisme i pantomima Germà Capdevila