Ahir una companya de la feina va assistir a una assemblea oberta de Guanyem a la Barceloneta i avui m'ho explicava entusiasmada. Que s'hi havien dit coses molt interessants, que els veïns havien participat molt, que l'Ada Colau comunica molt bé, i que vol que els regidors siguin gent normal que pateix els problemes de la gent normal. M'ha dit: “No vull polítics que parlen de no arribar a final de mes com a concepte, sinó polítics que saben realment què és no arribar a final de mes perquè ells no arriben a final de mes”. També m'ha dit que si Guanyem pacta amb ICV ella no els votarà “perquè aquests tenen la cadira cremant de tant temps que fa que l'escalfen”, però això ja són figues d'un altre paner. L'important és que la ciutat delibera. No només en les assemblees de Guanyem, també ho fa en multitud de fòrums i formats, tant en el vector social com en el nacional.

Barcelona delibera i les enquestes comencen a detectar un moviment sísmic important. Segons Gesop per a El Periódico, anem cap a un consistori amb set forces (ara en són cinc) i la primera quedaria ni més ni menys que a 11 regidors de la majoria absoluta. Impossible governar amb pactes de dos, caldrien almenys tres forces per garantir estabilitat. Probablement d'aquí al maig es produiran agrupacions i sumes electorals, i probablement el vot tendirà també a agrupar-se, però està passant una cosa que no havia passat mai a Barcelona i ara passa: a deu mesos de les eleccions, almenys tres persones poden mirar-se al mirall i pensar raonablement que hi estan veient el pròxim alcalde: Xavier Trias, Alfred Bosch i Ada Colau.

No s'analitza prou el factor humà en política. Els analistes tendeixen (tendim) a buscar explicacions de caràcter estructural, ideològiques, grupals, etc. Però la política la fan persones i això condiciona molt, moltíssim, la presa de decisions, els tons, els missatges, les prioritats. Ada Colau sap que pot ser alcaldessa i això la fa actuar diferent de com ho faria si l'única aspiració fos entrar al consistori amb dos regidors. Alfred Bosch sap que pot ser alcalde, el primer alcalde republicà des del anys trenta, i per tant ho afronta tot amb una mirada radicalment diferent de la de Jordi Portabella, que mai va tenir una enquesta a les mans que li digués “pots ser tu”.

Anem cap a una batalla política apassionant i sense precedents a la ciutat. Barcelona delibera. Catalunya també. Alguns estan molt nerviosos, però això és la democràcia. Bones vacances!