Benvinguts a Barcelonaventura Parc, la ciutat mediterrània on tot és possible per pocs diners… si ets turista. Després d’anys de prometre un canvi de tendència i una aposta decidida per fer la capital un hub (s’ha de dir hub, no s’ha de dir centre) tecnològic, de coneixement i de recerca, la crua realitat és que s’aprofundeix l’aposta pel turisme de masses, barat i de baixa qualitat. 

Aquesta setmana hem sabut que Barcelona continua perdent habitants. També hem sabut que els nascuts a Barcelona ja són minoria i que la natalitat és a mínims històrics. L’Ajuntament ha corregut a explicar que tot plegat es deu a la pandèmia i a que molts se’n van a viure als pobles. Que cap titular no els espatlli el relat.

Cap esment a la gentrificació que expulsa la gent dels barris, de la dotzena de creuers diaris que inunden la ciutat de turistes que no gasten en la ciutat, dels preus desorbitats dels lloguers o de les feines mal pagades i poc qualificades vinculades al turisme. L’explicació és la pandèmia i els pixapins que volen anar a viure a pagès. Demà m’afaitaràs.

Ens vam autoenganyar prometent-nos que sortiríem millor de la pandèmia. Que l’aposta pel turisme massiu s’havia acabat, Però no ha passat ni un any des de la represa i ja som pitjor que abans. Ho va resumir magníficament no fa gaire en una entrevista a La Vanguardia l’urbanista nord-americà Bruce Katz: “a Barcelona li agradaria ser Boston, però és Miami”. 

Malgrat declaracions, anuncis i promeses dels governs, arriben més creuers que mai. Han creat una zona de baixes emissions per castigar i multar els barcelonins pobres que no poden canviar el cotxe, però arriben a la ciutat cada dia fins a 12 creuers que vomiten milers de persones als carrers de la ciutat, i que mentre els esperen que tornin, mantenen els motors gegantins i altament contaminants tota l’estona. 

Anuncien ajuts pel lloguer per a joves, que només arriben a una part ridícula del col·lectiu afectat per l’ala continuada de preus. Emancipar-se a Barcelona és avui una quimera. Els requisits per accedir a un pis són impossibles per a la immensa majoria. Moltes famílies amb feines estables han de marxar perquè no poden assumir els preus dels lloguers. I els apartaments turístics legals i il·legals es multipliquen arreu. 

El comerç local retrocedeix sense aturador davant les franquícies que fan que els eixos comercials de totes les grans ciutats s’assemblin de forma impersonal, i davant  les botigues de productes barats per als turistes, sigui de roba, souvenirs o de gastronomia de fast food per a turistes low cost.

Davant de tot això, qui pot mostrar-se sorprès per la pèrdua d’habitants de Barcelona? És una tendència que s’agreujarà. Els barcelonins continuaran sent expulsats de la ciutat per fer lloc a noves atraccions de Barcelonaventura Parc, on tot és possible per quatre duros… si ets turista.