Els homes de barri no poden tenir visió nacional? Llegint l’article d’ahir de Patrícia Gabancho vaig descobrir que el fet de viure o néixer en un lloc determinat, o d’haver estat el president de les associacions de veïns de Barcelona, són factors determinants per ser un neolerrouxista de base o per ser un defensor del país dual, "el de l’àrea metropolitana versus el país comarcal". Aquest seria el cas de Lluís Rabell, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, segons Gabancho. En canvi, al seu candidat preferit, Raül Romeva, malgrat haver nascut a Madrid, i haver dedicat bona part de la seva activitat política a Brussel·les no li pressuposa ni cap deriva espanyolista, ni cap desconeixement del país. I fa molt bé, perquè seria injust i segurament fals.

La simplificació pròpia de la campanya electoral ens perd a vegades, benvolguda Patrícia. La teva crítica a Rabell, em va semblar basada en suposicions i en apriorismes, i en una visió molt apriorística del país, la dels malvats metropolitans i els virtuosos del rere país. Com comprendràs, no tinc cap interès en fer una defensa ni ideològica ni nacional del candidat de l’esquerra autodeclarat sobiranista; i d’altra banda, no tinc cap dubte de la compatibilitat de viure a qualsevol lloc i pensar el que et dóna la gana; el que m’estranya és que tu no ho vegis igual.

La candidatura de Mas i Junqueres no hauria de repetir l’error de Trias. No sé si del teu article es pot deduir que la intel·ligència del moviment independentista està aconsellant als líders de la candidatura del Junts pel Sí una estratègia com la seguida per CiU contra Ada Colau a les municipals. El que sí em sembla és que la música de l’article no acompanya aquells que creuen que la majoria social del sobiranisme, imprescindible per avançar, difícilment serà una realitat sense incorporar-hi una part de l’electorat de la coalició formada per ICV-EUiA-Podemos. No seria, doncs, més positiu, mantenir els ponts oberts amb aquests sectors socials, en comptes de convertir-los en els enemics de la pàtria, havent-n’hi com n’hi ha d’altres de molt més poderosos i perillosos?

De dubtes n’hi ha arreu. Per seguir el teu esquema, ara em toca fer-te una pregunta i és aquesta: un cop constituït el Parlament, quan passin els dies i s’hagi de governar el país, a més d’esperar els esdeveniments històrics oportuns, quan el govern de CDC i ERC posi en pràctica la política econòmica de Mas, que creus que farà Raül Romeva, seguirà la nova disciplina o tornarà a les seves posicions ideològiques d’abans-d’ahir? Mentre esperem conèixer les respostes als molts interrogants existents a dia d’avui, rep una forta abraçada.