Tal dia com avui, el 24 de juliol de 1783, naixia a Caracas Simón Bolívar, en el si d’una família originària, per la banda paterna, del municipi basc de Ziortza-Bolibar, a Biscaia, si bé hi ha també un altre poble amb el mateix nom a Àlava. Conegut com El Libertador, va tenir un paper fonamental en l’obtenció de la independència per part de Bolívia , Colòmbia , Equador , Panamà , Perú  i Veneçuela . Avui, porten el seu nom la moneda oficial de Veneçuela i, en el mateix país, un estat federat, amb capital a Ciudad Bolívar, la muntanya coneguda com a Cerro Bolívar i el pic Bolívar, el punt més alt de la nació que porta el nom oficial de República Bolivariana de Veneçuela, així com el cos nacional de seguretat, que rep el nom de policia bolivariana, el de defensa, que és l’exèrcit bolivarià, o el mateix govern, anomenat oficialment govern bolivarià de Veneçuela. A Caracas hi ha la universitat pública Simón Bolívar i també es diu així el principal aeroport del país, a Maiquetía. Aquí, hi ha també el Banco Bolivariano, l’Expreso Bolivariano, una companyia de transport terrestre de passatgers o, fins i tot, la Universitat Pontifícia Bolivariana, al costat de noms de bars, restaurants, botigues de tota mena, etc.

A Veneçuela, tot allò que vulgui tenir una dimensió patriòtica clara acostuma a aixoplugar-se sota el nom de Bolívar i el bolivarianisme, com a ideologia política, acull una barreja de republicanisme cívic d’afirmació nacional, juntament amb certes manifestacions més pròpiament de caire socialista o antiimperialista, amb força adeptes en diferents països llatinoamericans, inclosos alguns presidents que n’han fet bandera identitària. Bolívia deu també el seu nom de país a Bolívar, on hi ha un club de futbol amb el nom del militar,  així com un departament de Colòmbia, amb capital a Cartagena, i la província de l’Equador que té la capital a Guaranda. Són molts els col·legis, escoles, instituts i carrers que hom pot trobar per tot Amèrica, amb el nom de Simón Bolívar i diversos museus duen el nom del militar, en ciutats de diferents països, inclòs el poble basc ja esmentat. El Libertador va morir als 47 anys, després d’una tasca molt destacada, no sols com a militar alliberador de diversos països de la dependència espanyola, sinó com a creador de nous estats i, alhora, estadista, construint escoles, hospitals, camins i tribunals, sovint en plena lluita militar.

Víctor Castells explica com Bolívar va estar-se durant uns quants dies, en la campanya de 1823, hostatjat a casa d’uns catalans a Cajamarca, a la serra nord peruana, els quals l’ajudaren amb diners, menjar i cavalls. Com a resultat del contacte amb aquesta família catalana, Bolívar va afirmar: “Tant de bo al Perú i a Amèrica hi hagués el patriotisme que tenen els catalans!”.  Més enllà de l’optimisme bolivarià pel que fa al patriotisme nostrat, el cert és que alguns catalans van col·laborar amb ell en el procés alliberador que va encapçalar en diferents indrets d’Amèrica. A Colòmbia, Ramon d’Holas fou el militar i polític català que dirigí les tropes, bàsicament formades per catalans, que es rebel·laren contra el poder colonial espanyol a Nova Granada, el 1811, fet pel qual va ser  nomenat cap de la Junta del Poble. Al costat de Simón Bolívar i el també veneçolà Antonio José de Sucre, participà activament en les guerres d’independència, a Pasto i Guaiaquil, entre altres indrets. Com ho féu el també militar Josep Sardà, el qual fou ascendit a general dels seus exèrcits en la tasca d’alliberament nacional del jou espanyol i per qui el Libertador  tenia gran afecte. El nom de Bolívar, doncs, va associat al d’un dirigent independentista que alliberà diversos països americans de la dependència del Regne d’Espanya. Per això, el polític espanyol Alcalá Zamora etzibà al dirigent català Francesc Cambó que no podia ser, alhora, Bismarck d’Espanya i Bolívar de Catalunya, és a dir, plantejar al mateix temps la unitat d’Espanya i la llibertat nacional de Catalunya. Les nostres ciutats recorden, avui, el nom del Libertador, com ho demostren els carrers, places o avingudes que li són dedicats a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Sant Cugat del Vallès o Cambrils, entre altres. Pensar, però, que tots els veïns d’aquests indrets saben qui era la persona que dóna nom al lloc on viuen, això ja és tota una altra història.