"El virus no entén de fronteres, i per això no se'n tanca cap". Imagineu que això ho hagués dit el president d'una hipotètica Unió Europea amb poder per imposar tal cosa als estats membres, si un d'aquest l'hagués demanat aïllar-se. Absurd, oi? Doncs això ha passat a les nostres latituds, i excepte a Catalunya i altres indrets sediciosos s'ha rebut, generalment, amb aplaudiments.

El govern de Pedro Sánchez no ha desaprofitat l'oportunitat que s'ha presentat amb el coronavirus per fer un moviment centralitzador -i amb un cert deix autoritari- d'aquells que agraden a bona part de les Espanyes. Un executiu format per teòrics federalistes i creient en un estat plurinacional potser hauria d'haver optat per confiar en la gestió dels territoris -que per això tenen transferida la sanitat i coneixen la seva pròpia realitat-. Però és més espectacular fer un cop a la taula i envoltar-se de militars.

Aquesta elecció pel vessant dur, però, no ha comportat una mesura que mitja pell de brau demana de fa dies: aïllar Madrid, autèntic punt negre ara mateix de l'epidèmia de coronavirus a tot Europa. Una decisió incomprensible, de no ser per motius polítics, en un moment en què els criteris haurien de ser estrictament sanitaris.

Males notícies, tot plegat. Però n'hi ha de bones. Les mesures de confinament general de la població, tot i que tard -segons han repetit molts experts els darrers dies- han arribat. I en altres països on les han aplicat abans, l'expansió del virus s'ha controlat. També s'hauria de controlar, per tant, a Catalunya i a tot l'Estat. I als països veïns amb què tenim més contacte, i que també estan prenent mesures en la mateixa via.

També hi haurà una vacuna llesta, segurament més aviat que tard. Laboratoris d'arreu del món ja hi treballen. I l'estímul que tenen per trobar-la és gran, també en termes estrictament egoistes: és tracta d'una malaltia que afecta països del primer món, disposats a no escatimar recursos per adquirir-la i administrar-la.

El brot, per tant, passarà. Caldrà lamentar pèrdues en vides humanes, irreparables. I un sever perjudici en l'economia. Però també aquest es pot minimitzar, si els governs prenen les mesures d'estímul necessàries. El dubte gran, i que es resoldrà aviat, és si tindran el coratge per aplicar-les.