Ahir al matí em va arribar una multa, acompanyada d’una fotografia on es veia el meu vehicle estacionat davant d’altres a una plaça. No molestava a ningú, i van ser (ho prometo) deu minuts, però allà estava i allà va ser multat. 90 euros.

Ahir a la tarda va coincidir que passés de nou per la placeta, el semàfor se'm va posar en vermell, i mentre m’esperava vaig contemplar un acte clònic al generador de la meva multa: un cotxe amb les llums d’avaria funcionant, parat al mateix lloc, i apareix en una motocicleta un individu que semblava guàrdia urbà, però potser no ho era, veu el cotxe, baixa de la moto, fa dues fotos i se’n va. El temps d’un semàfor va durar la seqüència, jo també tinc la foto... 90 euros més. I de 90 en 90...

Mentre esperava ma filla, al carrer Consell de Cent, vaig assistir poc després a una operació semblant: tres grues de la Guàrdia Urbana van passar en no més de 10 minuts amb cotxes camí del dipòsit; en cruïlles properes s’apostava gent de l’armilla fluorescent i llibreta a la mà... M’agradaria pensar que estaven intentant fer més humà el trànsit, evitar l’incivisme... però l’aire rapinyaire de la pel·lícula que vaig veure, la clara vocació d’enxampar la gent  per sorpresa, parlen més aviat d’una altra cosa: cercaven, com tants altres, els diners que faran falta per pagar als bancs els diners que han exigit per col·locar els bons “patriòtics” i per intentar mantenir la gegantina dimensió de la despesa pública que no aturarà ningú perquè cada partit té servituds i gent per col·locar. Buscaven pasta i no ètica.

I no s’esgrimeixi que la culpa és del tripartit; cada any per aquestes dates la cosa agafa el mateix color. Sempre els “regals” que el poder diu donar, siguin serveis, llums al carrer o alta rendibilitat de productes financers, tenen un cost absurd per la nostra butxaca, ens n'adonem o no; un cost a més injust indirectament i al qual no hi podem posar excusa, tanmateix, perquè el cert és que estem, en general, mal aparcats. Al carrer, a la vida i a la política.