Les empreses marxen d’Espanya. La societat espanyola està fracturada i davant la deriva del seu govern, les empreses fugen tot cercant la seguretat jurídica de llocs més estables i previsibles. Aquesta seria la lectura al canvi de seu de Ferrovial si aplicàrem la matriu de desinformació i fake news que es va fer servir durant els fets d’octubre de 2017, quan el mòbing de l’Estat va forçar el canvi de seu de bancs i empreses de l’Ibex i el BOE. 

És evident que no és el que ha passat. Ferrovial ha marxat d’Espanya per pagar menys impostos i per desenvolupar la seva activitat sota una normativa més favorable als seus interessos. Això no hauria de sorprendre ni escandalitzar ningú. El que sí que sorprèn i escandalitza és saber que els darrers tres anys Ferrovial no va pagar ni un euro d’impost de societats, o que la factura fiscal d’aquesta companyia que factura més de 6.000 milions anuals és d’uns 500 milions d’euros, amb prou feines un 8 %. 

Tot autònom, petit o mitjà empresari sap que l’esforç fiscal es mou al voltant del 30% com a mínim. La marxa de Ferrovial hauria de servir per posar sobre la taula l’escàndol que representa un sistema fiscal que afavoreix les grans fortunes i els grans conglomerats empresarials, ple de forats perquè s’escaquegin de contribuir proporcionalment al benestar general en forma d’impostos. 

El sistema està dissenyat per tal que els del mig suportin la major part de la càrrega fiscal i els grans gaudeixin d'exempcions, descomptes i altres beneficis que els petits i mitjans no poden si somiar. L’argument que generen molts llocs de feina i molta activitat econòmica és fals i egoista. Els lobbies internacionals del gran capital ha aconseguit transferir el pes fiscal cap a les empreses petites i mitjanes. 

Als EUA, el tipus màxim de l’impost de societats va baixar del 73% de 1921 al 52% de 1960, al 46% de 1980 i al 21% de 2018. Una dinàmica semblant es va produir a la resta del món capitalista. A l’Estat espanyol s’ha passat del 55% de 1975 al 25% actual. I tot plegat sense comptar les múltiples exempcions i martingales que fan que empreses com Ferrovial puguin facturar 6.000 milions i pagar zero euros d’impost de societats.

També caldria trobar la manera d’enderrocar el model extractiu de grans corporacions com Ferrovial, nascudes a recer del feixisme (famílies Del Pino i Calvo Sotelo) i crescudes durant la dictadura i la Transició que va mantenir-ne i fomentar-ne els privilegis i van engreixar-les a costa d’eliminar la competència i xuclar la mamella dels pressupostos públics.