Ca la Jepa és el nom de l’alberg municipal de Prat de Comte: l’alberg més conegut d’aquest hivern de 2015.

Prat de Comte és un petit però gran poble de les Terres de l’Ebre (no només hi ha cargol maçana en aquella zona), de la Terra Alta per a ésser més precisos, que abans de principis de març era conegut per l’extraordinària Festa de l’Aiguardent que, en un llogarret on hi viuen normalment un centenar llarg d’habitants, agrupa milers de persones al voltant de la promoció d’aquesta beguda de consum exigent i responsable.

Prat de Comte, a més, si se’m permet, és un poble savi, ja que ja fa molts anys que escull un gran alcalde, en Joan Josep Malràs, que més enllà de ser d’Unió Democràtica de Catalunya, és una gran persona, que s’estima el seu poble i la seva terra com el que més, i que porta el seu nom per allà on passa (fi de la quota de publicitat per l’alcalde Malràs).

Vaig conèixer en Juanjo –així el coneixem- el febrer de 2005. Amb en Manel Silva havíem baixat a les Terres de l’Ebre a parlar en favor de la Constitució Europea durant la campanya del referèndum del 20 de febrer de 2005. Aquell dia vam anar a Garcia i a Horta de Sant Joan. A Garcia, acte a les 20.00h. A Horta, acte a les 22.00h. Després encara no ens van deixar marxar, i ens van convidar a sopar. A Prat de Comte no vam anar-hi, però en Juanjo va ser un gran amfitrió a les seves terres. Encara recordo aquell sopar, com de tard vam sortir, i com de tard vam arribar a Barcelona, ja avançada la matinada. El pobre Manel Silva conduint el seu cotxe, i jo dormitant, desagraït, al seu costat. Cansats, però contents d’haver anat a fer campanya allí on pocs hi posen els peus.

Vaig anar per primera vegada a Prat de Comte per una Festa de l’Aiguardent, acompanyant la vicepresidenta Joana Ortega. I vaig descobrir un poble molt orgullós de viure a la Terra Alta (i llunyana, hi afegiria, si m’ho permeteu) i de posar-se els millors vestits per aquella gran diada. També, com sempre que es va a les Terres de l’Ebre i en Juanjo corre per allà, ens vam quedar a sopar.

Quan vaig llegir fa uns dies la notícia de que l’Ajuntament de Prat de Comte posava a concurs la gestió de Ca la Jepa amb unes valoracions enfocades a atraure famílies amb fills, vaig somriure per sota el nas. Vaig pensar, en Juanjo ja l’ha tornada a “liar”. Però a “liar-la” pel bé del poble.

Els pobles petits són pobles orgullosos, però pobles en la seva majoria envellits. O envellint-se. I cap tecnologia encara no ens ha proporcionat res contra l’envelliment demogràfic que no pugui aportar un alcalde i un equip de govern amb imaginació i unes famílies amb fills.

I aquesta és la combinació que l’alcalde Malràs busca. Ell no ho dirà, però ho dic jo: l’alcalde i l’equip de govern amb imaginació, Prat de Comte ja ho té.

Tant de bo aviat tinguin més famílies amb fills amb ganes d’instal·lar-s’hi i enorgullir-se de ser, ells també, vilatans de Prat de Comte i de la Terra Alta (i llunyana).