Ja hi som. Comença una nova campanya electoral per a una nova legislatura. No seran, però, unes eleccions normals. S'han convocat de forma inconstitucional després d'un cop d'Estat a l'estil Fujimori que manté en suspens l'autogovern de Catalunya i alhora un bon grapat de garanties i llibertats democràtiques.
No seran unes eleccions lliures, perquè hi haurà candidats que no podran fer campanya amb llibertat, sigui perquè són a l'exili, a la presó, o perquè se'ls sotmetrà un control estricte per tornar a engarjolar-los si manifesten quelcom que no agradi als inquisidors. Ja hem explicat en aquest mateix espai que les eleccions del 21D no compleixen molts dels requisits de la Declaració d'Eleccions Lliures i Justes de la Unió Interparlamentària mundial.
I tanmateix sentirem molts candidats parlant i fent propostes amb normalitat, com si no hagués passat res, o repetint "ni DUI ni 155", una adaptació de la teoria dels dos dimonis que intentà justificar la dictadura militar argentina. Com explica el president Puigdemont en l'entrevista que publica aquest diari, "no es pot ser moderat i partidari del 155", i tampoc no es pot posar en un peu d'igualtat víctima i victimari. Han prohibit mots, frases, colors, llacets i fonts d'aigua. I no s'aturaran aquí.
Tot i amb això, la decepció, el cansament o l'enuig és un luxe que l'independentisme no es pot permetre. Ara no. Després dels fets d'octubre, es juga el seu futur a una sola carta: repetir (i si pot ser augmentar) els resultats del 27S, perquè tothom tingui ben clar qui ningú no ha baixat del tren. Qualsevol altra resultat deixarà el moviment tocat de mort.
El que passarà després és una incògnita que haurem de resoldre a partir del dia 22. Puigdemont dona pistes gest esperançadores quan explica a l'entrevista amb NacióDigital que "el que cal és aplicar la voluntat de la gent, però això demana temps i interlocutors. És l'únic camí". Uf. Tanmateix, ara no és el moment d'entrar-hi a fons. Primer toca guanyar, en un context molt advers. "Jo sóc a l'exili i Junqueras, a la presó. Ningú ens garanteix que podrem fer una campanya normal, tenim hostilitat molt forta de determinats mitjans, intimidació de l'extrema dreta i la policia", es plany el president, i té tota la raó. No s'hi val a badar.
ARA A PORTADA

- Germà Capdevila
- Periodista i editor
03 de desembre de 2017
Et pot interessar
- Els pactes de Junts Montserrat Nebrera
- Filtracions Espanya Pep Martí i Vallverdú
- El Pacte Nacional per la Llengua, una eina de país Joan Mena
- El Vaticà, de fora estant Josep-Lluís Carod-Rovira
- Pacte Nacional per la Llengua: una eina imprescindible Oriol Junqueras i Jordi Albert
- Manual de resistència d’uns mocassins tacats Joan Foguet