El passat 19 d’octubre, Dia Mundial contra el Càncer de Mama, en el curs del cinquè Congrés Women Evolution a ESADE Sant Cugat, amb 500 dones empresàries i professionals participants, que enguany va tractar de “Tecnologies exponencials en els negocis, la salut i el lideratge femení,” vàrem poder compartir els principals avenços amb la Dra. Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Vall d'Hebron, i el Dr. Manel Esteller, director de l’Institut d’investigació contra la Leucèmia Josep Carreras.
El càncer de mama és el tumor maligne més prevalent al món i afecta tots els països. L’any 2020 varen declarar-se 2,3 milions de casos nous i 685.000 persones mortes. El 0,5% són homes. La mortalitat del càncer de mama va mantenir-se alt fins als anys 90, quan molts estats amb sistemes sanitaris solvents inicien els programes de cribratge poblacional de càncer de mama. A Catalunya s’iniciaren el 1996. La reducció de la mortalitat atribuïda al cribratge és superior al 30%. Durant els darrers 30 anys els tractaments -cirurgia, radioteràpia i teràpies farmacològiques (quimioteràpia, hormonoteràpia i productes biològics)- han permès que la supervivència arribi al 90% en estats amb sistemes de salut qualitatius i equitatius. Catalunya forma part dels països del món amb millors resultats.
Els factors de risc més importants del càncer de mama són el sexe femení, l’edat i la llarga exposició a estrògens. Hi ha predisposició genètica; el risc de tenir un càncer de mama augmenta si parents de primer grau han tingut un càncer de mama. Les dones amb menarquies abans dels 12 anys, amb menopausa tardana, les dones sense fills, les dones amb retard de l’edat de la maternitat, les dones amb fills sense lactància, les dones amb tractament substitutiu hormonal a la menopausa tenen més predisposició a tenir càncer de mama. L’obesitat, el sobrepès, el consum excessiu d’alcohol i el tabac són estils de vida afavoridors. Les dones que han estat exposades a radiacions tenen més possibilitats de tenir càncer de mama. La contaminació i dietes no saludables són factors de risc que incrementen el càncer de mama i empitjoren el pronòstic. L’activitat física esdevé un factor protector i millora la supervivència. Ara molts estudis de recerca poblacionals estan en curs per discriminar els factors de predisposició i protectors.
El Dr. Esteller, expert mundialment reconegut en epigenètica, intenta esbrinar els mecanismes de l’expressió genètica, per predisposició hereditària o per mutacions; els avenços estan orientats a prevenir, retardar, curar o millorar el pronòstic. Factors de la mateixa càrrega genètica, factors externs (estils de vida, contaminants…). Alhora la recerca també busca que inactivin l’expressió gènica que predisposa al càncer, inhibint el creixement cel·lular anàrquic dels tumors i l’expansió de les metàstasis. La recerca també s’orienta cap a la immunitat com a element sistèmic per l’aparició i extensió del càncer.
A Catalunya l’any passat es van diagnosticar 5.537 nous casos de càncer de mama. L’any 2021, 4.600. L’any 2020, 5.408 nous casos. L’any 2022, 1.901 persones varen morir de càncer de mama, que representa el 18% de la mortalitat de dones mortes per càncers. La taxa bruta de mortalitat a Catalunya és de 27 per casa 100.000 habitants i la d’incidència de 138 per cada 100.000. L’any passat el cribratge públic de càncer de mama a Catalunya de les dones de 50 a 69 anys va adreçar-se a 430.000 dones amb un 65% de resposta i amb 1.300 casos detectats, la gran majoria només van requerir cirurgia del tumor. L’enquesta de salut de Catalunya ens indica que el 90% de les dones declaren fer-se una mamografia periòdica.
L’evolució històrica del càncer de mama ens reafirma en la necessitat que els sistemes de salut segueixin les 5 P: Poblacional, Promoció, Predicció, Personalització i Participació.
-Les persones i les comunitats han de tenir coneixement dels factors de risc i protectors i intentar promoure vides saludables. Les dones han d’aprendre i fer quotidianament l’autopalpació mamària i davant de dubtes consultar al sistema de salut.
-Les polítiques de salut en el càncer de mama han de facilitar cribratge poblacional per arribar a tota la població. Aquestes mesures són cost-efectives i aporten guanys en equitat, en qualitat de vida, en costos i en supervivència. El cribratge actual es fa de 50 a 69 anys en les dones. Hi ha recomanacions de la Societat Americana i Europea d’Oncologia de revisar les edats, avançant als 45 anys i retardant fins als 75 anys. Els motius per anticipar s’expliquen pel retard de l’edat de la maternitat i la major agressivitat en dones més joves i per l’augment de l’esperança de vida de les dones (86 anys a Catalunya). La Dra. Saura, oncòloga responsable de la Unitat de Càncer de Mama a l’Hospital Vall d'Hebron i Quironsalud, considera que cal debatre a Catalunya aquestes recomanacions.
El Consell Genètic a Catalunya permet fer seguiment més periòdic a les dones amb mutacions en els gens BRCA1, BRCA2 i també del gen protector PALB2, les més freqüents relacionades amb el càncer de mama amb predisposició genètica.
La Dra. Saura i el seu equip lidera la recerca per intentar que el cribratge de llet materna pugui predir càncers de mama temps abans de manifestar-se. Els càncers de mama durant l’embaràs o durant els següents cinc anys de tenir un fill solen ser més agressius, amb pitjor pronòstic. Les biòpsies líquides (sang o llet materna, entre d'altres) intenten detectar el tumor abans que es manifesti.
-La recerca continuada dels diferents tipus de càncer de mama permeten personalitzar els tractaments, millorar la supervivència i minimitzar els efectes secundaris. A Catalunya el 75% dels càncers de mama es tracten amb cirurgia conservadora i la resta amb mastectomia. Hi ha guies clíniques que orienten els tractaments quirúrgics, la radioteràpia, la quimioteràpia (neoadjuvant, adjuvant, abans o després de la cirurgia), els tractaments hormonals segons els receptors d’estrògens o progesterona o els tractaments biològics en determinats casos. Hi ha progressivament més evidència de recomanacions entorn l’alimentació, complements vitamínics, nutricionals, activitat física, cura de la persona, mesures de benestar emocional com teràpies complementàries, coadjuvants als tractaments mèdics indicats.
-La participació activa de les dones en l’autocura, en els cribratges, en el coneixement i decisions en el curs de la malaltia i en els tractaments han sigut essencials en l’evolució favorable de la lluita contra el càncer de mama, en especial en el pronòstic.
La inversió de la ciència en tots els seus àmbits: salut pública, assistència, recuperació, tram final de la vida, lluita contra l’estigma, la veu de les mateixes dones empoderades i organitzades i la consciència social són els elements claus de l’èxit en el càncer de mama, que pot ser extrapolable a moltes altres patologies.
El càncer de mama és el tumor maligne més prevalent al món i afecta tots els països. L’any 2020 varen declarar-se 2,3 milions de casos nous i 685.000 persones mortes. El 0,5% són homes. La mortalitat del càncer de mama va mantenir-se alt fins als anys 90, quan molts estats amb sistemes sanitaris solvents inicien els programes de cribratge poblacional de càncer de mama. A Catalunya s’iniciaren el 1996. La reducció de la mortalitat atribuïda al cribratge és superior al 30%. Durant els darrers 30 anys els tractaments -cirurgia, radioteràpia i teràpies farmacològiques (quimioteràpia, hormonoteràpia i productes biològics)- han permès que la supervivència arribi al 90% en estats amb sistemes de salut qualitatius i equitatius. Catalunya forma part dels països del món amb millors resultats.
Els factors de risc més importants del càncer de mama són el sexe femení, l’edat i la llarga exposició a estrògens. Hi ha predisposició genètica; el risc de tenir un càncer de mama augmenta si parents de primer grau han tingut un càncer de mama. Les dones amb menarquies abans dels 12 anys, amb menopausa tardana, les dones sense fills, les dones amb retard de l’edat de la maternitat, les dones amb fills sense lactància, les dones amb tractament substitutiu hormonal a la menopausa tenen més predisposició a tenir càncer de mama. L’obesitat, el sobrepès, el consum excessiu d’alcohol i el tabac són estils de vida afavoridors. Les dones que han estat exposades a radiacions tenen més possibilitats de tenir càncer de mama. La contaminació i dietes no saludables són factors de risc que incrementen el càncer de mama i empitjoren el pronòstic. L’activitat física esdevé un factor protector i millora la supervivència. Ara molts estudis de recerca poblacionals estan en curs per discriminar els factors de predisposició i protectors.
El Dr. Esteller, expert mundialment reconegut en epigenètica, intenta esbrinar els mecanismes de l’expressió genètica, per predisposició hereditària o per mutacions; els avenços estan orientats a prevenir, retardar, curar o millorar el pronòstic. Factors de la mateixa càrrega genètica, factors externs (estils de vida, contaminants…). Alhora la recerca també busca que inactivin l’expressió gènica que predisposa al càncer, inhibint el creixement cel·lular anàrquic dels tumors i l’expansió de les metàstasis. La recerca també s’orienta cap a la immunitat com a element sistèmic per l’aparició i extensió del càncer.
A Catalunya l’any passat es van diagnosticar 5.537 nous casos de càncer de mama. L’any 2021, 4.600. L’any 2020, 5.408 nous casos. L’any 2022, 1.901 persones varen morir de càncer de mama, que representa el 18% de la mortalitat de dones mortes per càncers. La taxa bruta de mortalitat a Catalunya és de 27 per casa 100.000 habitants i la d’incidència de 138 per cada 100.000. L’any passat el cribratge públic de càncer de mama a Catalunya de les dones de 50 a 69 anys va adreçar-se a 430.000 dones amb un 65% de resposta i amb 1.300 casos detectats, la gran majoria només van requerir cirurgia del tumor. L’enquesta de salut de Catalunya ens indica que el 90% de les dones declaren fer-se una mamografia periòdica.
L’evolució històrica del càncer de mama ens reafirma en la necessitat que els sistemes de salut segueixin les 5 P: Poblacional, Promoció, Predicció, Personalització i Participació.
-Les persones i les comunitats han de tenir coneixement dels factors de risc i protectors i intentar promoure vides saludables. Les dones han d’aprendre i fer quotidianament l’autopalpació mamària i davant de dubtes consultar al sistema de salut.
-Les polítiques de salut en el càncer de mama han de facilitar cribratge poblacional per arribar a tota la població. Aquestes mesures són cost-efectives i aporten guanys en equitat, en qualitat de vida, en costos i en supervivència. El cribratge actual es fa de 50 a 69 anys en les dones. Hi ha recomanacions de la Societat Americana i Europea d’Oncologia de revisar les edats, avançant als 45 anys i retardant fins als 75 anys. Els motius per anticipar s’expliquen pel retard de l’edat de la maternitat i la major agressivitat en dones més joves i per l’augment de l’esperança de vida de les dones (86 anys a Catalunya). La Dra. Saura, oncòloga responsable de la Unitat de Càncer de Mama a l’Hospital Vall d'Hebron i Quironsalud, considera que cal debatre a Catalunya aquestes recomanacions.
El Consell Genètic a Catalunya permet fer seguiment més periòdic a les dones amb mutacions en els gens BRCA1, BRCA2 i també del gen protector PALB2, les més freqüents relacionades amb el càncer de mama amb predisposició genètica.
La Dra. Saura i el seu equip lidera la recerca per intentar que el cribratge de llet materna pugui predir càncers de mama temps abans de manifestar-se. Els càncers de mama durant l’embaràs o durant els següents cinc anys de tenir un fill solen ser més agressius, amb pitjor pronòstic. Les biòpsies líquides (sang o llet materna, entre d'altres) intenten detectar el tumor abans que es manifesti.
-La recerca continuada dels diferents tipus de càncer de mama permeten personalitzar els tractaments, millorar la supervivència i minimitzar els efectes secundaris. A Catalunya el 75% dels càncers de mama es tracten amb cirurgia conservadora i la resta amb mastectomia. Hi ha guies clíniques que orienten els tractaments quirúrgics, la radioteràpia, la quimioteràpia (neoadjuvant, adjuvant, abans o després de la cirurgia), els tractaments hormonals segons els receptors d’estrògens o progesterona o els tractaments biològics en determinats casos. Hi ha progressivament més evidència de recomanacions entorn l’alimentació, complements vitamínics, nutricionals, activitat física, cura de la persona, mesures de benestar emocional com teràpies complementàries, coadjuvants als tractaments mèdics indicats.
-La participació activa de les dones en l’autocura, en els cribratges, en el coneixement i decisions en el curs de la malaltia i en els tractaments han sigut essencials en l’evolució favorable de la lluita contra el càncer de mama, en especial en el pronòstic.
La inversió de la ciència en tots els seus àmbits: salut pública, assistència, recuperació, tram final de la vida, lluita contra l’estigma, la veu de les mateixes dones empoderades i organitzades i la consciència social són els elements claus de l’èxit en el càncer de mama, que pot ser extrapolable a moltes altres patologies.