Artur Mas va refermar ahir l’aposta pel pacte amb ERC, però tots els gestos indiquen el contrari. Des de la reunió quasi clandestina del govern al Palau de Pedralbes hem tingut no menys de tres o quatre signes que confirmarien un viratge de l’estratègia de Convergència i Unió, allunyant-se del camí a la consulta per acostar-se a un possibilisme centrat en la sortida de la crisi.

Per descomptat, el primer ha estat deixar ben clar que es volia dialogar amb el govern  central. Fa ben poques setmanes el to de les declaracions era ben diferent. Tampoc era previsible, llavors, escoltar Artur Mas assegurant que acceptaria el pacte fiscal si arribava, com diu ara; al contrari, alguns consellers la consideraven una opció obsoleta. En tercer lloc tenim les declaracions de Duran Lleida (convertit ja definitivament en l’enemic número 1 dels republicans) pronosticant la fi del pacte CiU-ERC. I el gir en la definició de la consulta sobiranista: el president de la Generalitat ha abandonat el “sí o sí” per instal·lar-se en el “dins de la legalitat.”

Més signes del canvi: l’aplaudiment del PSC. I no només el líder Pere Navarro. Joan Ferran, un socialista poc procliu a la benevolència amb Convergència i Unió, es desfeia ahir al seu blog en elogis cap a la voluntat de dialeg i la flexibilització de les “línies vermelles” . Per descomptat, tampoc cal oblidar la intervenció de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaria entomant la mà estesa per CiU.

Malgrat l’oferta, més retòrica que res, de Mas a Oriol Junqueras perquè entri al govern, ERC té motius per preocupar-se. No sembla que el govern estigui disposat a cedir gaire en la negociació del pressupost: ja ho hem vist amb la retallada prevista a TV3 i Catalunya Ràdio. No ha servit de gaire el gest dels republicans acceptant que l’imputat Oriol Pujol mantingui l’escó. En vista del panorama, ERC ha reaccionat forçant la màquina: Junqueras mateix va apuntar ahir avançar el referèndum al 2013: “A més ofec, més acceleració”, és la divisa d’Esquerra. Aviat sabrem si aquesta pressió serveix per mantenir viva la flama o, al contrari, resulta estèril i accelera la fi d’un matrimoni efímer.