CAP A UN ESTAT D’EXCEPCIÓ ENCOBERT

Per fi a vist la llum. L’aprovació de la Llei mordassa (versió adaptada de la franquista llei de “vagos y maleantes”) per part del PP i qualificada per ells mateixos com : "avantguardista en matèria de drets i llibertats”, és el cop definitiu a l’estat democràtic i de dret. Encara ens queda un any suportant aquesta dictadura que ens deixarà dècades de decadència. Una llei restrictiva i liquidadora dels drets ciutadans que no deixa de ser una defensa del capitalisme i la repressió. Els drets que s’han conquerit al llarg dels temps amb molta lluita, el PP se’ls acaba de carregar amb la seva majoria absoluta i sense cap mena de pudor. Ja no se n’amaguen, han aconseguit implantar un sistema policial, que només les dictadures poden igualar, ningú queda lliure d’aquesta nova tirania i del que és tolerable.
 
No és casual, respon a uns paràmetres i una manera de pensar. Han criminalitzat la quota de ciutadans que molesta perquè no obeeix. Aquesta llei enfortirà els processos de repressió tova, la que no es veu, amb la precarització i l’exclusió a través de les sancions econòmiques. Es tracta de fer veure que coses que no haurien de ser legals, a partir d’ara ho seran. És així com s’engreixa el populisme punitiu i la deriva autoritària. La vulneració de drets fonamentals? Doncs sí, ja que ataca els drets de reunió, de manifestació, d’informació i d’expressió. Atorga molt més poder a la policia i, el poder polític tindrà més competències per poder prescindir de l’administració de justícia. Ens han traslladat a una situació preconstitucional, anem cap a un estat d’excepció encobert, els títols dels drets els reconeixen, però, a l’hora de la veritat, no es podran exercir. Buidar les lleis de contingut, aquest és l’objectiu.

La Llei Corcuera -la de la patada a la porta-, intentava violentar drets de manera molt més laxa. Es ficava en qüestions netament jurídiques i, va topar amb el Tribunal Constitucional, va aixecar molta polseguera i prou. Tot i això, a nivell pràctic, no ha tingut molt recorregut perquè les actuacions delictives estaven controlades per un jutge i, en aquell punt, es tombaven molts processos. Amb aquesta nova llei, hi ha un salt qualitatiu important perquè la Llei Corcuera no tocava les bases fonamentals del dret com aquesta sí que toca. Ens situa a les lleis vigents abans de la Constitució del 78. No poden resoldre qüestions d’ordre públic quan, darrere, hi ha una situació d’inseguretat ciutadana brutal. És molt complicat plantejar un model diferent, si no garanteixes les necessitats bàsiques per que la gent visqui, no pots pretendre mantenir l’ordre a través de l’ús de la força i la vulneració de drets. La misèria no és pot ordenar mai, el que cal és canviar les coses, per tant el conflicte social segueix.

Aquí tenim el nou projecte d’un govern provinent del feixisme, que vol recuperar aquelles pràctiques negres i imposar l’estat policial, davant l’estat de dret. Per aquest govern la ciutadania ha esdevingut esclava i enemiga. Tres ja som multitud. El monjo que estem patint com a ministre de l’interior, ens ha dut al costat més fosc de la dictadura. A partir d’ara haurem de tractar els agents de l’ordre amb al grau d’educació i delicadesa que no tornar-li una salutació de bon dia, podria ser nefast. Surt més a compte intimidar al poble que empresonar a tots els responsables de la crisi, inventem una nova llei al més pur estil nazi i la cosa ja funcionarà. Desitjo que només ens quedi el 2015 amb aquesta llodrigada de govern, i que després aquestes lleis es netegin i es redactin unes de noves per embargar-los a ells i elles o fotre’ls a la presó. El PP ha arribat al paroxisme i la desesperació, ja no saben què fer per frenar la crítica a la seva corrupció i la seva ineficàcia. Quan s’uneixen maldat, religió i estupidesa, sorgeixen lleis “bumerang” aquelles que un cop llençades es giren contra els que les van perpetrar des del govern, és llavors quan saltaré d’alegria i em prendre un parell de copes, o tres.