Cap on anem després de l’anunci de les reformes que va fer ahir el president del Govern espanyol? Enmig dels aplaudiments dels diputats populars, com obviant el sacrifici ciutadà que comporten, i de l’aprovació de la Comissió Europea per la celeritat, ja tenim la reforma de l’IVA al consell de ministres de demà. La de la supressió de la paga de Nadal, els dies de lliure disposició, baixa la prestació d’atur a partir del sisè més, es vol incentivar la recerca de treball; se suprimeix la paga de Nadal i els dies lliures pels funcionaris, els moscosos, i s’haurà de suprimir la deducció per habitatge que havia recuperat al desembre. Rajoy manté que si s’hagués trobat unes altres xifres de dèficit hauria abaixat impostos i no apujat l’IVA, i està convençut que després dels sacrificis vindran les recompenses.
Aquesta és la situació, el rebot que es desprèn del memoràndum europeu per salvar la banca. Una situació gairebé d’intervenció, semblant al que ha passat amb Grècia, Portugal i Irlanda.

I encara n’haurem de veure més de reformes. Realment estem assistint a un canvi de programa de govern sense que s’hagi hagut de passar per les urnes. De salvar a la banca amb els diners públics, també presentat com a bé necessari, passem a un grau de sacrificis que faran augmentar de ben segur la pobresa, les desigualtats i la tensió social. I encara hi ha més. Es reduiran un 30% els regidors als ajuntaments, i les diputacions passen de ser qüestionades a ser organismes reforçats, que tutelaran certs ajuntaments, i n’assumiran algunes funcions.

I amb tot això com queda el pacte fiscal que avui tornen a discutir els partits catalans? Potser a Portugal, o als EUA ja ho comencen a entendre, però aquell amb qui hem de negociar la hisenda pròpia farà el canvi de xip, o seguirà acusant les autonomies de malgastadores? I què en farem de la comprensió de Griñan o de Monago, mentre ens anem empobrint i ofegant? S’accelera el xoc de trens? S’acosta el tancament de caixes? O no tenim ni empenta, ni diners?