Aquest divendres, 1 d'abril, la Fundació Francisco Franco recordava l'aniversari del final de la Guerra Civil espanyola tot reproduint unes paraules del dictador, emeses en un comunicat: "En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat". Això, amb el colofó d'un "Nosaltres no oblidem" de collita pròpia. Una llufa presumptament intimidatòria que compta amb el beneplàcit de la gloriosa legalitat espanyola.

El mateix dia, diverses entitats i agents del món local independentista presentaven un manifest conjunt contra la "persecució judicial i la manca de separació dels poders executiu, legislatiu i judicial" de l'Estat. Un assumpte "d'obsessió i desproporcionalitat", segons denuncien. També ahir, aquest diari publicava una sucosa entrevista amb Joan Coma, regidor de Capgirem Vic, que compta amb el trist honor de ser el primer càrrec públic investigat per un delicte "d’incitació o provocació a la sedició". "A casa em van ensenyar a no tenir por ni vergonya de res, excepte de fer mal", afirma Coma, mentre rebla amb fermesa: "No volem màrtirs, volem un país lliure". S’enfronta a penes que podrien arribar als vuit anys de presó.
 
Un conjunt d'escenes pintoresques que il·lustren el patetisme de la situació a què s'ha arribat: mentre a uns se'ls criminalitza, se'ls jutja i se'ls persegueix amb l'ofec de la justícia, d'altres rememoren la glòria del feixisme des de la més còmoda legalitat del sofà. Aquest sembla el relat de seducció que l'Estat ens ha preparat per celebrar la fi de la nostra relació: judici i ofec, escarni i immobilisme, sordesa i ceguesa. En un futur no gaire llunyà, no dubteu que els historiadors se'n faran creus: vam marxar mentre buscaven la manera d'emetre un càstig.