No sé si ens trobem en les darreres escenes de la teatralització del debat pressupostari amb final acordat o amb final desacordat. El que està clar és que cada actor aprofita la dramatització pública per mostrar aquella imatge que la ciutadania vol que retingui de cadascú. I el més cridaner de la proposta terminal del PSC és l’apartat dedicat a grans infraestructures per acció o omissió. Apartat on coincideix, fil per randa, amb la proposta de Junts. És una proposta destinada al mercat de centredreta ancorat en un model de desenvolupament en obsolescència. I té la virtut d’intentar posar la pressió sobre el Govern de la Generalitat en temes on la solució estructural dels quals depèn de l’Estat.

Vegem-ne alguns casos. El projecte d’ampliació de l'aeroport del Prat de cara a convertir-lo en un veritable aeroport de connexió intercontinental és una cortina de fum espès per amagar que AENA ha afavorit el col·lapse d'El Prat convertint-lo en un hub de línies de baix cost quant temps endarrere aquestes aterraven a Girona o Reus que s’han ensorrat. Només buidant Barcelona d’aquest tipus de línies quedaria esponjat per vols intercontinentals o de llarga distància. En segon lloc, la gestió centralitzada d’AENA impedeix que l’aeroport d'El Prat -i Reus i Girona- prengui les decisions que cregui oportunes per competir amb els altres, al mateix temps que esdevé la principal font de negoci de la companyia centralitzada. En tercer lloc, rere l’ampliació d'El Prat hi ha una macrooperació immobiliària per fer negoci a AENA.

En quart lloc, una inversió adequada mitigaria el problema de la protecció de la insonorització dels barris de Gavà que en el seu moment van rebre l’autorització de ser edificats per les administracions sociovergents preveient-ne l’impacte. I, en cinquè lloc, la UE està empenyent per eliminar els vols de curta distància que cal compensar amb bons serveis ferroviaris de connexió entre ciutats. França ja ha estat autoritzada a suprimir 3 rutes entre París, Bordeus, Nantes i Lió substituïdes per trens amb trajectes inferiors a les 2 hores i mitja. RENFE mentrestant suprimeix trens de nit, mentre projectes europeus ferroviaris situen Barcelona en el mapa continental dels seus itineraris.
 
Però el PSC rebota la pilota de Rodalies a la Generalitat i l’insta a signar, en el termini de dos mesos, el contracte-programa entre la Generalitat i RENFE per fer efectiu el Pla “Transformem Rodalies" i incorporar les partides corresponents en el pressupost del 2023. Mentrestant, incompleix tots els calendaris d’inversions a Catalunya, de manteniment de la xarxa; i l’eix mediterrani avança a pas de tortuga. Penso que amb aquest panorama i sabent com les gasten, jo no acceptaria cap traspàs de Rodalies que no anés precedit de les inversions pendents o acompanyat de transferències directes per a fer-les. Per a quan l’ample internacional també a totes les vies de RENFE i de FGC que permetessin interconnectivitat i apostar per línies perimetrals en l’àrea metropolitana? Potser si el PSC assumís la seva responsabilitat històrica d’estat on ha governat 25 anys no es podria permetre certes demagògies en temes d’avions, trens o Quarts Cinturons.

Continuem, però, amb l’altre tema que sembla obsessiu tant per socialistes com per juntaires: Hard Rock i Jocs del Pirineu. Models de turisme insostenible. I no ho dic pels aspectes ecològics que hi pugui haver en alguns casos. Ho dic per la persistència en créixer en àmbits laborals d’ocupació temporal, ben disfressada en el concepte de treballadors fixes-discontinus. Situació que porta a disbarats com el que revelen les darreres dades d‘ocupació a Espanya. Andalusia va finalitzar un any més com la comunitat amb més treballadors en situació d'atur amb 727.097; seguida de Catalunya, amb 346.338; el País Valencià, amb 338.243; i Madrid, que aconsegueix baixar dels 300.000 (297.789). L'atur va baixar més durant el 2022 a les Balears, que va quadruplicar el descens mitjà amb un -35,95 %, i Madrid, que el va duplicar amb un -18,57 %, degut al sector de turisme i restauració. Però alerta, els empresaris del sector hoteler són campions de l'Estat en hores extres no pagades amb 3 milions d'extres no pagades a la setmana. Aquest Nadal hi ha hagut 24.000 acomiadaments en aquest camp on la precarietat predomina. Els dies 22 i 23 de desembre es van produir 67.865 acomiadaments per evitar pagar les cotitzacions socials del 24 i el 25.

En el cas del Pirineu està clar que estem parlant de turisme estacional, quan el que convindria és desestacionalitzar; i això passa per promoure el patrimoni natural, cultural i les activitats agroramaderes alhora que s’atrau amb bones infraestructures digitals ocupació tecnològica. En el cas del Camp de Tarragona, un cop més, a mi personalment no em preocupa excessivament el tema flora i fauna, tan remenat en contra de projectes d’aquest tipus. La principal espècie en extinció tant al Pirineu com al Camp de Tarragona pot ser la humana productiva. A Tarragona, si el PSC està tan preocupat per l’ocupació hauria d’estar facilitant, i no bloquejant, els Next Generation destinats a la reconversió de la indústria petroquímica cap a la química verda i garantir així milers de llocs de treball industrials. Així que caldria estar amatent a l’informe de la direcció general d'Indústria, per tal que es valori si els terrenys on es vol aixecar el nou macrocomplex d’oci queda massa a prop del polígon sud de Tarragona, ja que en cas d’un accident químic podria ser massa perillós. O bé hauria d’empènyer els grans projectes d’energies alternatives a Catalunya que són competència seva per accelerar la transició energètica.

I finalment, probablement al PSC l’importi poc el tema del tipus de treballador d’aquestes apostes d’oci. Però quedo perplex davant la postura similar de Junts davant d’aquests macroprojectes de serveis, on augmenta el treball efímer, molts cops de baixa qualificació, passavolant i amb un notable desarrelament ciutadà comparat amb el de la classe obrera industrial. Aquest és el país que volen?