L’estat del benestar és insostenible, ha dit el conseller d’ economia Andreu Mas-Colell, però caldria dir que és insostenible mentre siguem dins Espanya. La situació que s’albira amb els pressupostos de supervivència vol dir patiment, desballestament, misèria. Espanya escanya, i ara ho fa de manera desacomplexada. Escanya econòmica, política, culturalment.

Sovint escolto dir que no m’agradaria estar a la pell del president; pels pals a les rodes des de dins i des de fora, per la complexitat del procés que la classe mitjana d’aquest país fa pocs anys va decidir engegar; un procés d’alliberament nacional amb un president de la Generalitat que va decidir posar-se al davant, però els ciutadans van votar sobirania amb dos caps visibles; no van tenir prou confiança en unes sigles polítiques que des de fa anys pacten amb Espanya condicions de submissió. I ara tenim un escenari difícil, ambivalent que cal analitzar amb deteniment.

Què tenim: un president afeblit, un Govern en minoria, una crisi financera, un espoli empeltat de crisi, un finançament de partits mancat de transparència, una llei electoral de poca qualitat democràtica, una premsa sovint subordinada, un Parlament amb diputats antidemocràtics que volen impedir el debat sobiranista, una llengua en reculada, atur, empresaris amb idees que no poden reeixir, un sistema públic poc eficient, poc transparent, trens obsolets i trens insostenibles.

També tenim però: un Parlament amb majoria sobiranista, un pacte de governabilitat, un país que podria ser ric, no només econòmicament, sinó cultural i políticament; una classe mitjana que ha dit prou i no es farà enrere, uns alcaldes i empresaris valents que tributen a la hisenda catalana, ciutadans solidaris amb la nostra pobresa, la nostra misèria, una llengua defensada, uns professionals excel·lents, una societat civil incansable que vol ser lliure d’una vegada i per sempre, que empeny i ho farà fins assolir l’objectiu de la independència, una cultura que es viu amb la consciència de salvaguardar un tresor.

Els polítics han de ser els servidors públics garants del bé comú. El bé comú vol dir garantir l’educació, la salut, la justícia. Vol dir equitat, llibertat. Molt honorable president, en la teva solitud, sàpigues que abans d’ abocar-nos a la misèria seguint les imposicions espanyoles, podem dir prou. Sempre podrem pagar a la hisenda catalana i fer una declaració unilateral d’independència. I no mirar enrere. Mirarem endavant perquè podem i volem tenir un país nou que era vell.