Aquest article el signa conjuntament el Col·lectiu Constituïm.

En aquestes setmanes de confinament ens arriba un bombardeig d'informació i estem vivint situacions que mai hauríem imaginat. Ens hem adaptat com bonament hem pogut i ens hem adonat que per tenir cura de les persones hem de trobar una manera més respectuosa de relacionar-nos entre nosaltres i amb el planeta que ens acull. I per fer-ho bé hem d'observar què està passant amb la nostra salut i la nostra economia.

No estem fent cas dels missatges que el medi natural fa molt de temps que ens envia com a retorn de l'explotació econòmica que fem de la natura, i potser la Covid-19 està esdevenint el senyal més vistós que mai hem percebut. L'hem de saber interpretar bé si volem tenir cura de la nostra salut, i comprendre d'una vegada per totes que les persones formem part de la natura, de tal manera que si perjudiquem la nostra mare terra ens estem perjudicant a nosaltres mateixes.

El confinament ens ha permès evitar que la saturació hospitalària fos encara més crítica, però ha generat una crisi econòmica sense precedents. Hem d'afrontar que les persones més afectades per l'aturada de la major part d'activitats econòmiques són els autònoms, altres microempreses i famílies dependents d'una situació laboral precària.

La situació és prou crítica perquè ens puguem permetre el luxe de no valorar a fons totes les opcions possibles per intentar controlar un virus, i evitar continuar utilitzant unes mesures de protecció de la salut (confinament, epis, franges horàries de sortida, reunions presencials...) que es van allargant en el temps, i en la nostra societat de consum són especialment dramàtiques per les microempreses, que constitueixen gairebé el 70% de l'ocupació a Catalunya, i pel sector del turístic, que genera al voltant del 13% de l'ocupació al nostre país.

La importància d'aquesta crisi no és solament sanitària i econòmica, sinó també democràtica. Tenim la sort de comptar amb un teixit social i empresarial format per petites organitzacions que ens permeten tenir un debat ric sobre el moment que estem vivint. Però ens cal traduir aquest debat en accions concretes que protegeixin el que hem aconseguit aprofundint en el diàleg obert en tots els àmbits i especialment a la sanitat, al consum, al treball, a l'educació i a la justícia.

Un diàleg obert que ens permeti socialitzar els coneixements de manera transversal. En aquests moments és urgent facilitar que la ciutadania i el personal sanitari intensifiquin el diàleg sobre la salut, perquè els resultats beneficiaran a la qualitat de vida de tots els altres àmbits. Ara bé, per participar en aquest diàleg cal que disposem d'informació clara sobre el grau d'efectivitat dels diversos tractaments, acompanyada dels informes que demostren aquesta efectivitat.

La ciutadania està preocupada, no solament per por a emmalaltir, a perdre la feina i no poder cobrir les despeses bàsiques, sinó també perquè la informació que rep és confosa i sovint contradictòria. Si reconeixem el dret a la ciutadania a conèixer els diversos tractaments que hi ha i la seva efectivitat, així com la necessitat que sigui protagonista en aquest diàleg en peu d'igualtat amb el personal sanitari, prendrem consciència i ens podrem responsabilitzar de les nostres decisions.

El personal sanitari també està preocupat, no solament pel major risc d'emmalaltir i per la precarietat laboral que es pateix al sector, sinó perquè la sanitat està organitzada de manera jeràrquica fent gairebé impossible el diàleg amb els companys i companyes de professió, i ja no diguem amb els i les pacients. No respectar la jerarquia, tant dins dels centres sanitaris com en les consultes mèdiques particulars, pot tenir conseqüències nefastes per a la mateixa carrera professional, i si considerem que el diàleg obert és imprescindible per a superar el mal pas en què ens trobem, cal socialitzar amb caràcter d'urgència el coneixement que tenim dels diversos tractaments i la seva efectivitat, protegint el personal sanitari dels atacs que puguin rebre per interessos econòmics aliens a la bona salut de les persones i del medi ambient.

Actualment el govern de la Generalitat de Catalunya està format per diverses forces polítiques, i el repte que tenim al davant les sobrepassa perquè posa en risc el nostre propi sistema democràtic. Com solem dir en situacions crítiques, podem perdre-ho tot o sortir-ne reforçats. Cal apostar perquè la societat catalana en surti reforçada fent que el protagonisme el prenguin les persones amb el suport de les organitzacions al darrere, però no a l'inrevés. És a dir, quan les organitzacions prenen el poder ho fan inevitablement posant per davant la seva estructura jeràrquica, el que dificulta la lliure expressió de cadascun dels seus membres, perdent així l'autonomia crítica que enriqueix la democràcia.

En l'àmbit de la representació política, podem observar contínuament les dificultats que tenim per avançar en la construcció de la República Catalana, i la crisi de la Covid-19 també ho ha posat de relleu amb les recentralitzacions que ha decretat el govern de l'Estat. Les llistes obertes constitueixen l'eina més efectiva per aconseguir el diàleg obert en el si del Govern i evitar la subordinació, perquè considerem que ens podem governar i solament governant-nos podem afrontar amb tots els recursos necessaris aquesta crisi sanitària i econòmica.

Ens trobem en un moment crític i crucial de la nostra història, potser el més crític en el que ens haguem trobat mai perquè està en joc la qualitat de vida de més de 7 milions de persones, algunes que han perdut senzillament la vida i d'altres que malviuran a causa de la precarietat laboral, quan el que necessitem és una societat forta i cohesionada per la fraternitat, la igualtat i la llibertat. És per això que el nostre Govern té al davant la responsabilitat de fer arribar a tota la ciutadania, pacients i sanitaris, la informació sobre el nivell d'efectivitat de tots i cadascun dels tractaments per la Covid-19. I no s'hi val a dir que si els membres del Govern no compleixen ja es depuraran responsabilitats, perquè els cessaments, les sancions i les condemnes no ressusciten vides ni esborren el malviure.

Els membres de Constituïm som juristes, advocats/des, economistes, emprenedors/es, conflictòlegs, enginyers, cooperants i periodistes, que després de 18 mesos de treball i amb les aportacions de més de 3.500 persones, el dia 11 de maig de 2016 vam lliurar una proposta de constitució a la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Estem d'acord amb què el diàleg obert aplicat a tots els àmbits de la vida és font de democràcia i responsabilitat. Demanem que el nostre Govern actuï d'urgència amb el coratge que el moment requereix.