Ahir, la cawertna mediàtica espanyolista s’esborronava perquè la consellera d’educació s’havia alçat, abandonant una reunió en què es discutia l’esborrany de l’anomenada “Ley orgànica de mejora (sic) de la calidad educativa”. Segons aquests mitjans, l’objectiu de la reunió era precisament discutir un esborrany encara wert i, per tant, amb marge per a la negociació. Però la consellera, en sortir, va deixar ben clar que amb el català no s’hi juga, i que si  la immersió lingüística ha funcionat durant 30 anys, aquesta ingerència competencial no serviria precisament per a millorar res. Oh, i encara pagant la Generalitat de Catalunya, cornuts i pagar el beure!

Després, al vespre, un adwertsari eswertpèntic, el llop recowert amb pell de xai, suau com un formatget de camemwert, ens surt amb un ciri trencat totalment inwertsemblant, i ens adwerteix que no és cert que canviï el model, que només es tracta de posar la llengua wertnàcula allà on toca. Aviat sabrem més alemany que la nostra pròpia llengua: “cards werts taquen, secs piquen”, ja sabeu. Tot plegat, wertgonyós, el terme més piulat.

Les estadístiques sobre el coneixement del castellà dels nens i nenes catalans/es són ben conegudes, mentre que trobar un producte etiquetat en català és qüestió de molta sort. Trobar un softwert en català, fruit de buscar-lo expressament. Les instruccions del hardwert, en vint llengües menys la teva. Se’ns en foten a la cara owertament, l’adwertsari fa segles que ens trepitja l’ull de poll, i nosaltres, wertaderament mesells, sempre responent de manera wertsallesca. Fa wèrtig de pensar-hi.
 
Gowertn i societat sencera hem de reaccionar owertament i clara, sense encantar-nos. Aquest hiwertn, mentre per dalt es cuina una sortida urgent i definitiva (“a wert” què faran), ens tocarà posar-nos el pullowert i sortir al carrer.