Ningú vol morir. Quan tens un malalt a prop sovint et sorprèn veure com treu forces de no saps on per continuar lluitant. Malgrat el dolor, l'angoixa i l'esgotament, aferrar-se a la vida forma part de l'instint de supervivència. Per això quan un malalt terminal que està patint decideix que vol morir la societat ho hauria d'afrontar amb respecte, fins i tot com un acte de valentia i de dignitat, i de cap manera impedir-ho.

Qui és algú per dir-li a aquella persona que no pot posar fi d'una vegada per totes a aquell malson? Qui és l'Església espanyola per dir-li a la María José Carrasco, malalta durant 30 anys d'esclerosi múltiple, que "la mort provocada no és la solució?" El seu marit, l'Ángel Hernández, la va ajudar a morir i ho va gravar en un vídeo que, 20 anys després del cas Sampedro, ha tornat a posar el debat de l'eutanàsia a la diana mediàtica.

Hernández va convèncer la seva dona que calia sortir de l'armari. Tot i que s'ha convertit en el primer detingut a Espanya per assistir un suïcidi i va passar les primeres hores del dol tancat en un calabós, l'únic que demana ara és que s'aprovi una llei de l'eutanàsia. Un cop més (com està passant també amb la maternitat subrogada) la societat ha tornat a avançar la política per l'esquerra, i ha forçat la discussió d'una solució per a una problemàtica de la qual ni s'ha parlat clar ni s'hi ha trobat cap encaix a les cambres parlamentàries.

Es pot tenir la sensació que la regulació de l'eutanàsia activa i el suïcidi mèdic és un tema polèmic i controvertit al carrer, però ni tan sols això és cert. Segons les enquestes, hi donen suport més d'un 80% dels ciutadans. Es torna a repetir la pel·lícula que ja vam viure amb el divorci, l'avortament o el matrimoni homosexual... Una minoria vol imposar les seves conviccions religioses a la majoria.

I entre aquesta minoria hi ha el partit més votat a les últimes eleccions espanyoles. El PP de Pablo Casado no només rebutja regular-ho sinó que directament nega la realitat. L'any passat va defensar l'esmena a la totalitat a la llei d'eutanàsia del PSOE amb l'argument que "aquest problema no existeix a Espanya". I el Partit Popular encara ha anat més lluny en alguns vídeos de precampanya en què explica que s'oposa a l'eutanàsia perquè "estima la vida". Com si els partidaris no ho fessin!

I jo em pregunto: com perjudica la regulació de l'eutanàsia l'Església espanyola, el PP i la resta de detractors? Que jo sàpiga, poden escollir lliurement no acollir-se a aquesta opció, de la mateixa manera que poden decidir no divorciar-se, poden optar per no avortar o per no casar-se amb algú del seu mateix sexe. De nou, la dreta s'escuda en una perversa defensa de la llibertat que, en realitat, només busca coartar-la. L'única llibertat que existeix és la que ens allibera del patiment i ens permet viure (i, és clar, morir) amb dignitat. Com deia Ramon Sampedro: "Una llibertat que pren la vida no és llibertat. Una vida que pren la llibertat no és vida".