Tot i haver-se limitat a legitimar la celebració d'una consulta que es faci dins de la legalitat, el seu pronunciament públic sobre el procés sobiranista li podria costar el càrrec al fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol. De moment, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ja  li ha obert un expedient que podria acabar amb la seva destitució. Així se les gasten a Espanya. D’això se’n diu democràcia i llibertat d’expressió, sí senyor.

Com llibertat d’expressió sí té el PP, en canvi, per mentir matusserament al·legant que el 2% de dèficit de Catalunya es deu a les polítiques identitàries (per cert, que m’agradaria preguntar-los si el quasi 3,5% del País Valencià es deu al mateix). Res a veure amb el fet que l’Estat espanyol li degui a Catalunya, per llei, 8.500 milions d’euros, o  que la sotmeti a un espoli fiscal de 16.000 milions d’euros cada any. El mateix Estat espanyol que es gasta 28.000 milions d’euros en despesa militar, o que llença 4.000 milions d’euros en ministeris que tenen les competències transferides a les comunitats autònomes. Res a veure, tampoc, amb que Espanya es negui a compartir una hipotètica flexibilització del sostre del dèficit. Res a veure, no senyor.

Censura, opressió i ofec econòmic; això és el que ens ofereix l’Espanya amb la que la Carmen Chacón encara diu que ens podem entendre; l’Espanya que duu la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional i en demana la suspensió, mentre no suspèn els militars casposos i fatxes que reclamen que ens enviïn els tancs (calla, que deuen ser per això aquells 28.000 milions d’euros). Que es veu que això sí que ho és de constitucional, sí senyor.

Menystinguts, escanyats i amenaçats, però, nosaltres continuem creient en la democràcia i la sobirania popular. Seguim apostant per consultar a la ciutadania, per demanar-li que s’expressi lliurement en un referèndum o en unes eleccions plebiscitàries, si cal. Com ja ho va fer en les darreres eleccions catalanes, que van seure al Parlament a una majoria suficient de diputats i diputades per dur el procés independentista endavant.

Una majoria suficient perquè, si Espanya es manté en la seva postura dictatorial, prohibint definitivament la consulta sobiranista i, fins i tot, fanfarronejant amb anul·lar unes hipotètiques noves eleccions, pugui proclamar unilateralment la independència de Catalunya.

La Declaració Unilateral d’Independència (DUI) és i ha de ser el darrer pas, és clar. Però si l’estat espanyol segueix empenyent-nos obcecadament cap a l’atzucac de la rendició o res, el Parlament de Catalunya haurà d’optar per la darrera solució, política, econòmica i moral. En aquest escenari la decisió ha de ser ferma; unilateralment, Catalunya!