Catalunya és un país forestal. No tenim consciència col·lectiva de la gran oportunitat que representa per a la nostra economia, i sostenibilitat mediambiental i social. Cal, però, aplicar la innovació i el coneixement sobre les polítiques forestals.

Els darrers incendis a la Ribera de l'Ebre han tornat a posar sobre la taula de l'opinió pública el debat sobre el món rural a Catalunya i sobre la gestió forestal. No pot ser efímera i conjuntural la discussió d'aquesta assignatura pendent, ja que el canvi climàtic obliga a obrir finestres d'oportunitats que abans no podíem imaginar.

Jo vinc d'una família que es va dedicar durant els primers 60 anys del segle passat a la indústria forestal. Vaig aprendre a casa a conèixer el castanyer, l'alzina, els roures, els pins, el faig... A saber què volia dir cubicar, facturar la fusta i fer carbó de llenya. També a valorar i estimar la biodiversitat del bosc, a més de les diferències de cada estació. Viure del bosc era possible. Com molt altres petits propietaris forestals (el 75% dels boscos a Catalunya són privats) però aquelles activitats econòmiques van anar morint per la majoria.

Un 60% de la superfície de Catalunya és forestal i el 42% arbrada. A Finlàndia, el 73%; i, a Suècia, el 69%. I la mitjana de la UE-28, del 37%. A Catalunya, un 40% de la superfície és Xarxa Natura i 11% Espais Naturals (ENPE).

Els boscos han augmentat els darrers anys per l'abandonament de l'agricultura, que ha perdut un 15% de conreus actius entre el 1993 i l'any actual. A més, igual que a la major part del món, la població de Catalunya és urbana i concentrada a la gran àrea metropolitana de Barcelona. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en 636 quilòmetres quadrats, hi viuen el 72% de la població catalana, en una de les àrees més poblades i denses d'Europa.

L'any 2014 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla General de Política Forestal de Catalunya amb el suport del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Proposa una disrupció en les accions per fer del bosc un pal de paller de la bioeconomía, a part de convertir-lo en el gran pulmó de Catalunya. Les accions estan encaminades a fer gestió activa dels boscos, adaptat a les singularitats dels territoris.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya és un centre de recerca TECNIO creat el 1996 per la Generalitat, el Consell Comarcal del Solsonès, l'Ajuntament de Solsona, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Lleida i altres actors posteriors. Genera coneixement i capacitat de transferència. L'equip d'investigadors, liderat pel doctor Antoni Trasobares Rodríguez, format a Finlàndia, fan propostes d'accions, amb evidència científica, que poden transformar Catalunya.

Finlàndia és el país del món que més recerca aplicada fa de la gestió forestal. Hi ha una aposta de polítiques públiques per fer dels aprofitaments dels boscos els grans actius. La fusta serà el material del segle XXI com ara el petroli i el ciment? A Finlàndia, la fusta està substituint la major part de material de la construcció.

Les Woods Citys són viles on la major part dels edificis i espais públics són de fusta i derivats. L'estalvi energètic és molt alt. La biomassa subministra energia a les xarxes públiques de pobles i ciutats. Molts materials d'aprofitament del bosc estan substituint tot el plàstic. I, en paral·lel, la legislació finesa obliga a cuidar el bosc i garantir la seva sana i sostenible continuïtat.

Òbviament, els boscos continentals no són els de Catalunya, majoritàriament mediterranis però la nostra recerca i propostes d'innovació treballen amb la nostra idiosincràsia forestal i clima. Adaptat a la diversitat dels boscos de les zones d'alta muntanya, litoral o d'interior. La major part dels boscos de Finlàndia són primaris i els nostres secundaris.

Podem canviar la tendència, la preferència de les persones a viure i treballar a les ciutats? A Catalunya, país petit, amb possibilitat d'estar ben comunicats podem aconseguir revertir la tendència? Què demana la gent per quedar-se a viure en els pobles i zones aïllades del Pirineu, de l'interior, a l'Ebre, a Lleida, a la Catalunya Central?

Poder tenir feina, estar connectats al món i accessibilitat a la cultura, a l'educació, al sistema sanitari. Xarxes de mobilitat a preu i qualitat acceptables i xarxes TIC igual que a les ciutats. Condicions de vida equitatives a les ciutats.

Sense activitat econòmica vinculada al territori proper no podem fidelitzar les persones al món rural. L'activitat econòmica vinculada a tota la cadena forestal està entorn del 1.6% del PIB. Sense desenvolupament econòmic forestal i agrari seran la norma els incendis i l'empitjorament del canvi climàtic amb alts costos energètics.

L'aliança amb els propietaris forestal (només 25% boscos són públics), amb el Consorci Forestal de Catalunya (1.500 associats que representen més de 200.000 Hectàrees de boscos) han de fer possible el canvi.

Els boscos de Catalunya mantenen segrestats 180 milions de tones de CO₂. Compensen més del 10% de les emissions de Catalunya. Estem obligats a baixar les emissions i a compensar-les. Els boscos són part activa dels dos propòsits. Viure de la terra, viure del bosc permetrà que la gent es quedi o torni al món rural.