Enmg de la situació d'incertesa que provoca l'assetjament de l'Estat a les institucions catalanes –recordem que és l'Estat qui no permet que es formi el govern que proposa la majoria absoluta del Parlament– Esquerra Republicana de Catalunya ha fet públic l'esborrany de la ponència base de la conferència nacional del partit, que haurà de ser esmenada, ratificada o rebutjada per la militància.

Abans de valorar-ne el contingut, cal destacar el pas valent dels republicans, en iniciar quelcom necessari i imprescindible si l'independentisme vol tornar a intentar fer la independència en un futur proper o llunyà: acceptar el que va passar a finals d'octubre de 2017 i fer catarsi col·lectiva dels errors comesos. 

Sense aquest exercici, l'independentisme està condemnat a romandre eternament en el purgatori de les jugades mestres que exciten el personal però no aconsegueixen fer realitat l'objectiu final. Cal admetre que el procés –dissenyat per obligar l'Estat a seure a negociar– va arribar molt lluny, però que no va reeixir en fer entrar en raons una Espanya que s'agrada com és i que està disposada a pagar el preu que sigui per tal de no entaular cap negociació. ERC ha fet un primer pas en direcció a aquesta catarsi col·lectiva imprescindible.

En una època on els textos més llargs que estem disposats a llegir són de 280 caràcters com a màxim, hem vist molta gent esbraonar-se contra ERC sense haver-se llegit ni tan sols l'índex. Hi ha qui vol convertir la ponència en un Telegrama d'Ems indepe, per desfermar així les crítiques més ferotges i sectàries, que no fan res més que minar la unitat de l'independentisme, feble per naturalesa. Són 54 pàgines molt feixugues, és cert, però per opinar amb fonament cal llegir-les atentament.

Esquerra fa el pas valent d'analitzar el que va passar, mirar on som ara, i proposar un camí cap al futur que torni a fer possible la independència. Accepta, d'antuvi, "molts errors d’anàlisi i de moltes experiències emancipadores que han acabat fracassant", i esbossa un dels aspectes claus a tenir en compte de cares al futur: només aprofundint les esquerdes del règim del 78 fins a fer-lo trontollar es pot pensar en una mínima possibilitat de veure l'Estat disposat a parlar.