ARA A PORTADA
-
Complir amb els socis i un pla amb noves eines per frenar la corrupció: l'oferta de Sánchez per seguir Sara Escalera | Bernat Surroca
-
Feijóo trenca amb el PNB i evita el xoc amb Junts: «Sánchez és un polític destruït» Sara Escalera | Bernat Surroca
-
-
-
Catalunya ja pateix el pitjor estiu d'incendis des del 2012... i només acaba de començar Arnau Urgell i Vidal | Ona Sindreu Cladera
27 de juny de 2016
Un total de 7.906.185 persones han votat el Partit Popular aquest diumenge. Aquesta és la realitat. El missatge és clar: Espanya no vol ser reformada. Les expectatives a les vuit del vespre denotaven aires de canvi, però els resultats finals van deixar l’autor de les enquestes al llindar de la dimissió. I Mariano Rajoy va sortir al balcó per celebrar la victòria, amb un discurs simple i antic, d’un nacionalisme carrincló i d’un contingut impropi d’un cap d’estat de qualsevol país.
Final del trajecte. Els espanyols han enterrat el referèndum i han validat a les urnes la conspiració contra l’independentisme. En prenem nota els catalans? Catalunya es posava les mans al cap en sentir frases com “nos hemos cargado la sanidad” i fèiem que no amb el cap quan escoltàvem el ministre conspirar contra el procés. ”Ara si, no? Potser és aquest el punt d’inflexió perquè canviï alguna cosa...”, pensàvem. No ens n’adonàvem, però, que a Madrid preferien carregar-se el missatger i maleir aquell que havia activat el play de la gravadora. Resposta: 137 escons i un 33,03% dels vots.
Catalunya ha d’anar a la seva i aprofitar l’embranzida del Brèxit. Que sortim de la UE? I què? Referèndums? Els que faci falta: Escòcia en vol un altre i Irlanda del Nord en demana un per a la reunificació. La solució: el Catèxit. Els partits catalans –tots, sense excepció- han d’adonar-se d’una vegada que l’enemic és a fora i que és més fort que mai.
Falta poc, cada vegada menys, i les oportunitats aniran comptades. Catalunya no ha votat com Espanya, però s’ha quedat pràcticament igual que el 20D: 12 escons per En Comú Podem i 17 per l’independentisme (ERC i CDC). Xavier Domènech i els seus han de prendre nota del que ha passat i entendre d’una vegada que això de la fraternitat és una fal·làcia i que Espanya no donarà veu al poble català. Que se sumin al procés. A l’Estat no hi haurà canvis. Aquí encara n’hi poden haver.
Final del trajecte. Els espanyols han enterrat el referèndum i han validat a les urnes la conspiració contra l’independentisme. En prenem nota els catalans? Catalunya es posava les mans al cap en sentir frases com “nos hemos cargado la sanidad” i fèiem que no amb el cap quan escoltàvem el ministre conspirar contra el procés. ”Ara si, no? Potser és aquest el punt d’inflexió perquè canviï alguna cosa...”, pensàvem. No ens n’adonàvem, però, que a Madrid preferien carregar-se el missatger i maleir aquell que havia activat el play de la gravadora. Resposta: 137 escons i un 33,03% dels vots.
Catalunya ha d’anar a la seva i aprofitar l’embranzida del Brèxit. Que sortim de la UE? I què? Referèndums? Els que faci falta: Escòcia en vol un altre i Irlanda del Nord en demana un per a la reunificació. La solució: el Catèxit. Els partits catalans –tots, sense excepció- han d’adonar-se d’una vegada que l’enemic és a fora i que és més fort que mai.
Falta poc, cada vegada menys, i les oportunitats aniran comptades. Catalunya no ha votat com Espanya, però s’ha quedat pràcticament igual que el 20D: 12 escons per En Comú Podem i 17 per l’independentisme (ERC i CDC). Xavier Domènech i els seus han de prendre nota del que ha passat i entendre d’una vegada que això de la fraternitat és una fal·làcia i que Espanya no donarà veu al poble català. Que se sumin al procés. A l’Estat no hi haurà canvis. Aquí encara n’hi poden haver.
Et pot interessar
- Per què respirar si saps el final Joan Foguet
- Quan es crema el cul de Catalunya Irene Montagut
- Quan la terra crema, ells parlen d’ampliar aeroports Eulàlia Reguant
- Entre l'eufòria i la precarietat Jordi Font Cardona
- Núria Cuxart Ainaud, infermera doctora honoris causa Marina Geli
- Estar a l'alçada Pep Martí i Vallverdú