Un total de 7.906.185 persones han votat el Partit Popular aquest diumenge. Aquesta és la realitat. El missatge és clar: Espanya no vol ser reformada. Les expectatives a les vuit del vespre denotaven aires de canvi, però els resultats finals van deixar l’autor de les enquestes al llindar de la dimissió. I Mariano Rajoy va sortir al balcó per celebrar la victòria, amb un discurs simple i antic, d’un nacionalisme carrincló i d’un contingut impropi d’un cap d’estat de qualsevol país.

Final del trajecte. Els espanyols han enterrat el referèndum i han validat a les urnes la conspiració contra l’independentisme. En prenem nota els catalans? Catalunya es posava les mans al cap en sentir frases com “nos hemos cargado la sanidad” i fèiem que no amb el cap quan escoltàvem el ministre conspirar contra el procés. ”Ara si, no? Potser és aquest el punt d’inflexió perquè canviï alguna cosa...”, pensàvem. No ens n’adonàvem, però, que a Madrid preferien carregar-se el missatger i maleir aquell que havia activat el play de la gravadora. Resposta: 137 escons i un 33,03% dels vots.

Catalunya ha d’anar a la seva i aprofitar l’embranzida del Brèxit. Que sortim de la UE? I què? Referèndums? Els que faci falta: Escòcia en vol un altre i Irlanda del Nord en demana un per a la reunificació. La solució: el Catèxit. Els partits catalans –tots, sense excepció- han d’adonar-se d’una vegada  que l’enemic és a fora i que és més fort que mai.

Falta poc, cada vegada menys, i les oportunitats aniran comptades. Catalunya no ha votat com Espanya, però s’ha quedat pràcticament  igual que el 20D: 12 escons per En Comú Podem i 17 per l’independentisme (ERC i CDC).  Xavier Domènech i els seus han de prendre nota del que ha passat i entendre d’una vegada que això de la fraternitat és una fal·làcia i que Espanya no donarà veu al poble català. Que se sumin al procés.  A l’Estat no hi haurà canvis. Aquí encara n’hi poden haver.