
ARA A PORTADA
-
-
L'Arquebisbat de Barcelona carrega contra el cartell de la Mercè: «Ridiculitza la Mare de Déu» Redacció
-
Un terratrèmol de magnitud 8,8 a la costa de Rússia fa activar les alertes per tsunami a diversos països Marc Orts i Cussó
-
«El terratrèmol més gran dels últims 14 anys»: què pot passar amb el tsunami al Pacífic? Lluís Girona Boffi
-
Álvaro García Ortiz, el soldat de Sánchez a punt d'asseure's al banc dels acusats Bernat Surroca Albet
Final del trajecte. Els espanyols han enterrat el referèndum i han validat a les urnes la conspiració contra l’independentisme. En prenem nota els catalans? Catalunya es posava les mans al cap en sentir frases com “nos hemos cargado la sanidad” i fèiem que no amb el cap quan escoltàvem el ministre conspirar contra el procés. ”Ara si, no? Potser és aquest el punt d’inflexió perquè canviï alguna cosa...”, pensàvem. No ens n’adonàvem, però, que a Madrid preferien carregar-se el missatger i maleir aquell que havia activat el play de la gravadora. Resposta: 137 escons i un 33,03% dels vots.
Catalunya ha d’anar a la seva i aprofitar l’embranzida del Brèxit. Que sortim de la UE? I què? Referèndums? Els que faci falta: Escòcia en vol un altre i Irlanda del Nord en demana un per a la reunificació. La solució: el Catèxit. Els partits catalans –tots, sense excepció- han d’adonar-se d’una vegada que l’enemic és a fora i que és més fort que mai.
Falta poc, cada vegada menys, i les oportunitats aniran comptades. Catalunya no ha votat com Espanya, però s’ha quedat pràcticament igual que el 20D: 12 escons per En Comú Podem i 17 per l’independentisme (ERC i CDC). Xavier Domènech i els seus han de prendre nota del que ha passat i entendre d’una vegada que això de la fraternitat és una fal·làcia i que Espanya no donarà veu al poble català. Que se sumin al procés. A l’Estat no hi haurà canvis. Aquí encara n’hi poden haver.
Nostàlgic per devoció i convençut que el futbol morirà el dia que Xavi Hernández pengi les botes, en Lluís Vilaró és un periodista que treballa a Vallès Visió. Influït enormement per aquella TV3 amb noms com Joaquim Maria Puyal o Thomas Magnum, es dedica a cercar la notícia per l'orient i l'occident del seu Vallès natal. Ha estat a l'Agencia Catalana de Notícies, Catalunya Radio, Ona Catalana, el diari Bon Dia d'Andorra o el Canal Català, entre d'altres. Li agrada pensar que es fixa en allò que ningú més es fixa i acostuma a somniar despert durant bona part de les hores del dia. Mai va guanyar els Jocs Florals de la seva escola.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.